Capitol 30

De Barcelona estant, ens recorda el pare Francesc Gamissans que al Santuari de Sant Antonio dels Pares Franciscans del carrer Santaló 80, és conserva una relíquia de Sant Salvador consistent en el dit índez de la mà dreta, amb la qual beneïa els malats, guarint-los de llurs nafres. Vingué a Catalunya, mercès al Cardenal, Dr. Salvador d’Orta Cassanyes, bisbe que fou de la Seu d’Urgell primer i després Cardenal-bisbe de Barcelona, gran devot com era ell i tota la seva família del nostre Sant.
Havia demanat la relíquia per la devoció que sentia per Sant Salvador, i també pels molts favors que obtingué en uns moments difícils, que el país travessava. Per malaltia greu va morir el Cardenal i encara en cos present va arribar al Palau Episcopal, una caixeta dirigida al seu nom, què meticulosament va obrir el seu germà canonge Cassanyes, causant l’admiració de tots els presents en veure contenia aquella caixeta la relíquia més anhelada perl Cardenal. En fer-se càrrec el canonge dels bens personals del seu germà, va recollir i conservar durant tota la vida la relíquia a l’Oratori particular de la família.
A la mort del canonge, el dit de Sant Salvador va passar a un germà seu casat a Barcelona, i tot estimar la relíquia va considerar un perill tenir-la a casa per ser robada o profanada, decidint fer-ne donació als Franciscans de la capital. Això era l’any 1823, quan el Superior va acceptar amb gran goig aquella ofrena, i de llavor la relíquia de Sant Salvador fou venerada en un artístic reliquiari.
També a Barcelona, al seu llibre del 1967, el Pare Gamissans ens diu que l’any 1941, essent necessària la creació de noves parròquies pel creixement de la ciutat, a la barriada del Poble Ses, es creà aquesta parròquia que, interinament radica en l’església i col•legi de les Mares Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció. La idea de dedicar-la al Sant, nasqué del primer Rector, Mn. Rafel Anglada, devotíssim de Sant Salvador. Ell mateix va transmetre la seva idea a l’escultor que va encarregar la imatge a l’escultor, dient la volia tal com s’imaginava mostrant el seu bon gust artístic, ja que la imatge és molt digna, austera i humil. En aquella època en celebrar la festa patronal el 18 de març amb gran solemnitat, venint un grup de fidels de Santa Coloma de Farnés.
A la part alta de Barcelona, concretament a la barriada de Vallcarca, hi ha un raconet amb una font dedicada al Sant, abundosa en aigua clara de la qual es servien els veïns. Una artística majòlica presideix la font de Sant Salvador.
CONVENT DE JESÚS DE BARCELONA - Es tracta d’un convent de franciscans observants fundat a iniciativa de Beltran Nicolau, que va testar a favor de l’orde franciscà amb aquesta finalitat. En el moment de la fundació també hi va participar la ciutat i la mateixa corona; Alfons el Magnànim hi va fer una aportació econòmica i el 1427 va posar la primera pedra del nou convent. Estava situat extramurs, aproximadament, a la cruïlla de l’actual Passeig de Gràcia i Aragó.

Va aconseguir una gran vitalitat i importància, entre els seus murs s’hi van celebrar diversos capítols generals i va arribar a tenir una vuitantena de membres en la seva comunitat.

Degut a la seva situació, va patir notablement els efectes del setge de 1714, que el va arruïnar. Es va poder aixecar de nou poc després, el 1722, però amb unes dimensions molt més reduïdes. Amb la Guerra del Francès, va tornar a patir els efectes bèl•lics; va quedar destruït el 1813. Es va tornar a refer (1817-18) i destruir de nou (1823), per acabar reedificant-lo a Gràcia: el convent de Jesús de Gràcia, ara parròquia de Jesús.

CONVENT DE JESÚS DE BARCELONA - Es tracta d’un convent de franciscans observants fundat a iniciativa de Beltran Nicolau, que va testar a favor de l’orde franciscà amb aquesta finalitat. En el moment de la fundació també hi va participar la ciutat i la mateixa corona; Alfons el Magnànim hi va fer una aportació econòmica i el 1427 va posar la primera pedra del nou convent. Estava situat extramurs, aproximadament, a la cruïlla de l’actual Passeig de Gràcia i Aragó.

Va aconseguir una gran vitalitat i importància, entre els seus murs s’hi van celebrar diversos capítols generals i va arribar a tenir una vuitantena de membres en la seva comunitat.

Degut a la seva situació, va patir notablement els efectes del setge de 1714, que el va arruïnar. Es va poder aixecar de nou poc després, el 1722, però amb unes dimensions molt més reduïdes. Amb la Guerra del Francès, va tornar a patir els efectes bèl•lics; va quedar destruït el 1813. Es va tornar a refer (1817-18) i destruir de nou (1823), per acabar reedificant-lo a Gràcia: el convent de Jesús de Gràcia, ara parròquia de Jesús.