Aquest és un capítol, que és tractat molt lleugerament en el procés de beatificació, si be en fa referència, però amb tanta limitació, que sorprèn en bona part en no donar tota mena de detalls, com fins aquest moment ha narrat tant detalladament fra Francesc Marca, tota la vida miraculosa del Sant. Fa esment que cridat pel Tribunal de la Santa Inquisició, el sotmeten a la proba de fer dos miracles que resolt com sempre havia fet, i queda absolt de tota culpabilitat. El convenciment que tenim mirat de la visió actual, i el canvi que han fet les coses, tot fa sospitar que de la modèstia de fra Salvador, i tenint en compte que el seu trasllat a Sardenya ja estava convingut, també per no tindre una resposta negativa per part dels seus seguidors que eren molts, decidiren no aplicar cap càstig como era costum, malgrat segons consta va tindre certa duresa l’ interrogatori, que certerament no coneixem.
De la versió escrita pel Pare Ernesto Zaragoza Pascual en traiem la seva versió sobre els fets, del seu llibre publicat el 1967 a Barcelona, on diu “Ja a Barcelona, el P Provincial va dur a Fra Salvador fins als tribunals de la Inquisició, per esbrinar si les curacions que realitzava eren fetes per intercessió de Déu o més aviat era obra del maligne.
No és d'estranyar la conducta del P. Provincial, ja que en aquells temps era menester vigilar molt per defensar la puresa i integritat de la nostra fe tan fortament combatuda llavors pel protestantisme, com també per la petjada deixada pels càtars amb la seva religió paral•lela, així com l’anulació de l’Orde del Temple, que a Catalunya va gaudir de gran prestigi, però fora les nostres fronteres fou objecte de persecució per odis i deliris del rei de França.
A Fra Salvador no el van empresonar, només se’l retindria per fer-li les preguntes sobre els miracles. Quan davant del tribunal, els inquisidors li van preguntar amb quina virtut o poder feia els miracles, Fra Salvador va respondre amb un ingenuïtat colombina: "Jo no faig miracles, és Déu qui els fa. Jo no els faig, perquè sóc un home pecador".
Els inquisidors, per provar-ho, li van presentar a un cec i a un sord i li van dir "Faràs el senyal de la creu sobre aquests dos pobres malalts?". "jo faré el que vostès em manin" va contestar el Sant, "Doncs fes-ho". I al moment va fer el senyal de la creu i els dos malalts van quedar completament curats . Llavors, els inquisidors, davant aquest prodigi, es van agenollar als peus del sant i van besar llargament l'hàbit de l'humil frare franciscà.
En el quadre pintat per Murillo que il•lustra la foto del començament, la interpretació és a la inversa, és a dir, és fra Salvador que demana perdó a l’inquisidor d’Alcanyís, segons sembla fou el lloc on va acudir fra Salvador per fer la prova.
Donat el resultat, els inquisidors, van ordenar al P. Provincial que deixés transitar lliurement a Fra Salvador per la ciutat, i així molts van poder beneficiar-se dels miracles que Déu feia pel seu compte.
Aquesta versió potser és massa suau d’altres que per més lògica, atribueixen als inquisidors major duresa, però en no estar contemplada en el procés de beatificació, aquí ho deixem.
----------- ---------------------- ---------------------------
Fra Salvador torna a Barcelona i visita el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, de monges clarisses i estan en el locutori, una monja li demana que l’encomani en les seves oracions. Fra Salvador li va respondre: "Tingues confiança en el Senyor, perquè t'ha de fer grans gràcies, per un servei gran que tu has fet a la seva Divina Majestat". La monja, confusa, va replicar; "Jo sóc una pobra pecadora que cap servei especial he fet a Déu pel que hagi de fer-me grans gràcies, si no és per gràcia seva"
Llavors, Fra Salvador li va dir: "Recordeu-vos que el teu pare parlant amb tu en aquest mateix locutori, et donar d’amagat un Breu del Papa, per treure't del monestir i tornar-te a la família, i tu, prenent-lo, ho vas fer trossos, dient:" no permeti Déu ni Santa Clara que jo abandoni aquest monestir ni la meva santa religió, ni vulgui perdre la corona que espero per haver observat el que li tinc promès al Senyor. I també vas dir que tu mai diries una paraula sobre aquest Breu ".
La monja va quedar admirada del que li deia, doncs ella mai havia parlat de la dita Breu amb ningú. Més tard Déu li va concedir la gràcia de morir santament en aquell monestir, tal com li havia predit Fra Salvador.
En aquest mateix monestir, l'Abadessa Jerònima Cardona, testifica que va veure com el Sant donava la vista a un cec i que aquell mateix dia, estat al locutori, li va suplicar que pregués pel seu germà Joan i pel seu cosí Frederic, que havien anat a la guerra, El Sant li va contestar; "El teu cosí ja ha rebut el premi del Senyor i el teu germà està captiu a Constantinoble, però no passis pena per això, perquè aviat serà rescatat i en breu es veurà honrat del rei Felip II". "Llavors, el meu cosí Frederic, és mort?", Va replicar l'Abadessa. "Aquells que moren en servei de la Fe - va dir el Sant - no pot dir-se que estiguin morts".
En declarar tot això la dita Abadessa de Pedralbes, en el Primer Procés Informatiu, afirma que tot es va complir al peu de la lletra. Efectivament, el seu germà acabava de rebre el títol de Virrei de Navarra.
Els inquisidors, per provar-ho, li van presentar a un cec i a un sord i li van dir "Faràs el senyal de la creu sobre aquests dos pobres malalts?". "jo faré el que vostès em manin" va contestar el Sant, "Doncs fes-ho". I al moment va fer el senyal de la creu i els dos malalts van quedar completament curats . Llavors, els inquisidors, davant aquest prodigi, es van agenollar als peus del sant i van besar llargament l'hàbit de l'humil frare franciscà.
En el quadre pintat per Murillo que il•lustra la foto del començament, la interpretació és a la inversa, és a dir, és fra Salvador que demana perdó a l’inquisidor d’Alcanyís, segons sembla fou el lloc on va acudir fra Salvador per fer la prova.
Donat el resultat, els inquisidors, van ordenar al P. Provincial que deixés transitar lliurement a Fra Salvador per la ciutat, i així molts van poder beneficiar-se dels miracles que Déu feia pel seu compte.
Aquesta versió potser és massa suau d’altres que per més lògica, atribueixen als inquisidors major duresa, però en no estar contemplada en el procés de beatificació, aquí ho deixem.
----------- ---------------------- ---------------------------
Fra Salvador torna a Barcelona i visita el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, de monges clarisses i estan en el locutori, una monja li demana que l’encomani en les seves oracions. Fra Salvador li va respondre: "Tingues confiança en el Senyor, perquè t'ha de fer grans gràcies, per un servei gran que tu has fet a la seva Divina Majestat". La monja, confusa, va replicar; "Jo sóc una pobra pecadora que cap servei especial he fet a Déu pel que hagi de fer-me grans gràcies, si no és per gràcia seva"
Llavors, Fra Salvador li va dir: "Recordeu-vos que el teu pare parlant amb tu en aquest mateix locutori, et donar d’amagat un Breu del Papa, per treure't del monestir i tornar-te a la família, i tu, prenent-lo, ho vas fer trossos, dient:" no permeti Déu ni Santa Clara que jo abandoni aquest monestir ni la meva santa religió, ni vulgui perdre la corona que espero per haver observat el que li tinc promès al Senyor. I també vas dir que tu mai diries una paraula sobre aquest Breu ".
La monja va quedar admirada del que li deia, doncs ella mai havia parlat de la dita Breu amb ningú. Més tard Déu li va concedir la gràcia de morir santament en aquell monestir, tal com li havia predit Fra Salvador.
En aquest mateix monestir, l'Abadessa Jerònima Cardona, testifica que va veure com el Sant donava la vista a un cec i que aquell mateix dia, estat al locutori, li va suplicar que pregués pel seu germà Joan i pel seu cosí Frederic, que havien anat a la guerra, El Sant li va contestar; "El teu cosí ja ha rebut el premi del Senyor i el teu germà està captiu a Constantinoble, però no passis pena per això, perquè aviat serà rescatat i en breu es veurà honrat del rei Felip II". "Llavors, el meu cosí Frederic, és mort?", Va replicar l'Abadessa. "Aquells que moren en servei de la Fe - va dir el Sant - no pot dir-se que estiguin morts".
En declarar tot això la dita Abadessa de Pedralbes, en el Primer Procés Informatiu, afirma que tot es va complir al peu de la lletra. Efectivament, el seu germà acabava de rebre el títol de Virrei de Navarra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario