Una vegada més fra Salvador és obligat a canviar de convent, havent estat més de deu anys a Orta, població que sempre va tindre bona acollida per part de les autoritats locals, no així dels superiors franciscans, què contràriament al que faria suposar, de la seva estada al Capítol Provincial de València, i la seva relació amb el Duc de Gandia, la decisió que van prendre sense ser consultat, fou aproximar-lo a Barcelona en destinació a Sardenya, lloc de procedència dels seus pares, que en estar allunyat seria oblidat.
Però fra Salvador, per Divina Providència, ja era sabedor del seu destí, que com sempre acceptava en resignació, donat que on el poguessin enviar sempre estava disposat a seguir la vida de sacrifici per afavorir als més necessitats, que malauradament en totes parts hi havia, malgrat l’Imperi Espanyol tenia la prepotència en dir que a Espanya mai és ponia el sol.
Com el seu equipatge era tan senzill, va estar en oració a l’església fins la mitja nit, hora assenyalada per partir, havent de passar entre mig de les persones malaltes que esperaven al nou dia, per ser rebuts al dia següent per frare Salvador, el qual encara estant tothom adormit igualment varen sanar, mentre descalç amb el rosari a la ma, anava repetint en caminar entre ells la seva jaculatòria “Jesús-Maria”.
Caminant tota la nit i acompanyat d'un altre frare com solia succeir, en despuntar el nou dia es van aturar en un paratge on hi havia molts arbres i allí van descansar una mica, mentre resaven l'oració del matí, els Laudes.
No havia passat molta estona, quan el frare company de fra Salvador, el va veure extasiat. A l'adonar-se'n, li va dir: "Fra Alfonso (així ho havia de nomenar per ordre del P. Provincial), el teu cas és d'estar boig, ja que sembla que no has sentit les paraules tan aspres del P. Provincial". Va contestar fra Salvador: "Si el P. Provincial m'hagués castigat tal com jo mereixo, pobre de mi! ¿No saps tu que el cor del rei està en les mans del Senyor? ¡Full no es mou si Déu no vol!
Amb aquestes poques paraules pronuncia un devessall de filosofia cristiana, que fra Salvador sense tenir els nivells de formació en llegir i escriure, podia expressar-se en parlar perfectament de les coses de l'esperit, gràcies a la seva vida d'oració i unió amb Déu.
Al vespre del segon dia de camí, van arribar al Convent de Sta. Maria de Jesús de Reus, amb molta alegria i goig, per ser la invocació de Fill i Mare, va presentar la seva obediència al Pare Guardià, al qual per informat per part del Provincial, va trobar molt poc afecte a les seves coses, aspre en el seu tracte, terrible en el seu aspecte, i de condició defabrida, rebent-lo amb poca claredat li va dir: "heu inquietat el convent d'Orta amb els vostres miracles, i ara veniu a inquietar-nos el nostre ; mes jo espero no succeirà així ". Va manar tocar a capítol, i congregar els seus frares, als quals va llegir la Carta de Sa Provincial, en què per Santa Obediència els manava, que aquell Frare recent vingut no ho cridés amb el seu propi nom de Salvador, sinó amb el de fra Alonso , i que s’ocuparia en l'obediència de la cuina, manant li lliuressin les claus, les que va prendre el servent de Déu amb molta alegria, acceptant molt gustós l'ofici que li donava en obediència.
El Guardià, acorant en donar gust al seu Provincial, segons el contingut en altres clàusules secretes de la Carta, com també per la seva natural inclinació, no es descuidava en observar a fra Salvador els passos, i així en un altre dia de la seva arribada a l'alba , va ser a la recerca de l'a la cuina on dormia, i no trobant-lo, se'n va anar amb alteració a l'Església, on el va trobar pregant, i manant anar a la cuina, amb mala manera veus i aspres paraules li va dir: allà, allà podreu Germà pregar, i resar després els tions, fregant els plats, i escudelles podreu fer el que en l'Església, ja que per semblant ocupació vas prendre l'hàbit, i per servir als frares en oficis d'humilitat, i no per estar de continu amb seglars. El beneït Cuiner ben trobat entre les penes, amb cara alegre es va entrar a la cuina, sense respondre paraula, seguint-lo el Pare Guardià que desfogava amb majors pesars el seu enuig. Tancant la cuina i emportant-se la clau, per assegurar no sortís.
Com envers el poder de Déu, que trenca les portes de bronze, no pugui haver-ne cap de tancada, per manifestar la més oculta virtut dels seus servents, a la poca estona havent arribat gran multitud de coixos, tolits, i altres malalts a la porta del convent, noticiosos els Jurats de la Vila de la novetat, acompanyats dels més dels seus habitants, van acudir al Convent, per veure, en què parava aquell concorri, i van trobar, que donant cops a la porta, amb grans crits i veus, deien als frares: "Doneu-nos l'home sant no ho amagueu; Pares tingueu pietat dels nostres treballs i dolences, i no vulgueu treure'ns el nostre únic remei, que el Senyor aquí ens envia.
Vist pel Guardià el que passava, desitjós de donar gust al seu Provincial, i satisfer al que tenia encarregat, va anar corrent a la cuina del convent, on poc abans l’havia tancat, i trobant-lo fregant les escudelles i olles, amb més alteració li va dir: Què és això ?. Com tan aviat heu esvalotat al poble i la comarca ?. Ahir a la nit vas arribar i tan primerenca ens heu introduït la inquietud a casa ?. A la cuina heu d'estar, no penseu us he de consentir caminar vagabund amb els vostres miracles, entre seglars, com fèieu al convent d'Orta. Per temperar amb la satisfacció l'enuig de la seva prelat, mes que per donar-la a la queixa, l'obedient servent de Déu amb gran humilitat li va respondre: Pare Guardià per amor de Nostre Senyor, li suplico que no s'enfadi, que jo no sortiré un punt de la seva Obediència; i postrat al terra amb molta devoció i humilitat li va besar els peus .. El Guardià res, o poc satisfet de l'humil obsequi del seu Sant súbdit, va tancar altre cop a la cuina i va marxar.
Els molts malalts, l’estaven esperant-lo, i veient que no sortia el seu Salvador, van colpejar amb més força la porta, i van multiplicar les seves veus, passant ja per llastimoses, a plors, instant els fes sortir a l'Home Sant, que tenien amagat al Convent. El Guardià encara que contra la seva voluntat, es va veure precisat a franquer al Servent de Déu la sortida, tement en cas d'executar el contrari, algun sinistre succés. Va sortir el Baró de Déu tan desitjat a l'Església; i feta breu pregària a la Capella major, va dir als malalts: Fills pregueu amb devoció un Pare Nostre, i l’Ave Maria a la reina del cel, i al seu Santíssim Fill, i fent la Senyal de la Creu sobre ells, donant-
donant-los la seva benedicció, va donar salut a tots, quedant en l'Església, una infinitat de crosses, braguers, pegats i altres instruments.
El Guardià, que de pur enuig, no va voler veure, com el servent de Déu va guarir als malalts, quan va saber què havia passat, va dir: El Provincial va treure aquest frare del Convent d'Orta, perquè inquietava als frares; i si no ho treu d'aquest, aquí farà el mateix, i sortint a l'Església, veient-la feta un femer amb tant deixalla, va manar al seu Vicari, la fes netejar. Amb mes enuig que abans, va tornar a la cuina, on una altra vegada havia tancat al pacient fra Salvador, al qual va reprendre mes greument. Germà (li va dir), ja que per la vostra causa, els malalts que van venir a vós, van deixar tanta immundícia a l'Església, per què no vas fer que la netegessin, permetent tals indignitats en el Temple, la Casa de Déu ?. Greu cas és, que ni el Provincial ni Guardià puguin amb vós. Molt perseguit va ser en aquest Convent, i va tenir en ell grans treballs, els quals va patir amb rostre serè i alegre, que mai es va veure al senyal de tristesa, ni queixa del mal tractament, ni tampoc es va sentir de la seva boca una paraula vana, o supèrflua en totes aquestes ocasions.
Seguint aquesta persecució de fra Sant Salvador, una altra de molt gran, permetent així el Senyor, per purificar la seva paciència, i mes purificar la seva virtut; perquè es van aixecar contra ell èmuls envejosos de la seva Santedat i Miracles, que passaren en ser denunciat al Sant Tribunal de la Inquisició, amb el fingit motiu, d'obrar els seus miracles per males arts, del qual tractarem en al proper capítol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario