PACIÈNCIA I PERSECUCIONS DE FRA SALVADOR
La generosa virtut de la paciència va mostrar Fra, Salvador de singular triomf, sense que n'hi hagués prou a doblegar el pes dels molts treballs, i persecucions, més aviat com mística Palma, amb el major pes d'elles, s’aixecava mes ferma per a la tolerància, donant matèria a les altres virtuts, que es trobava adornat, perquè li llauressin d'invencible la Corona.
Amb aquesta virtut de la Paciència suavitzava les asprors d'alguns dels seus Prelats, assaboria les injúries i rendia les seves passions. En qualsevol calamitat, o personal contratemps, per astúcia del comú enemic, introduït per accidents domèstics, que solen ser per casolans, i freqüents els mes intolerables, o per particulars, i alts fins de la Divina Providència, es portava amb tanta magnificència, que sense permetre per al alleujament la queixa, la rebia amb tal resignació de la seva voluntat al Diví beneplàcit, que per això rendia a Déu les gràcies, trobant-se a un mateix temps, per altres més grans, avisat. Usant de les seves males arts el diable, amb la seva acostumada destresa, va intentar contrastar l'inexpugnable mur de la seva constància, ja amb temorosos espants, i furioses persecucions dels seus domèstics, ja amb inopinades, i peremptòries mudances d'un convent a un altre, ja amb aspres reprensions, sense suposar delicte, però sempre li va trobar amb tal enteresa, i constància d'ànim, que no va poder treure dels combats, més que el veure’s vergonyosament vençut.
Habitant per Obediència en el Convent d’Orta, i sent tan coneguda al món la seva santedat; pel que moltes Províncies, i Regnes, especialment de França, i de Castella venien a buscar-lo gran nombre de gent, per la salut, que els donava, ajuntant-se cada dia a la porta del convent, passant de dues mil persones, i dies de tres mil i de vegades de quatre mil entre homes, dones i nens, pel gran tropell i soroll, era ja indispensable el desassossec i molèstia als frares interrompent la seva quietud, singularment en l'oració i rés de l'Ofici Diví; pel que va ser d'ells molt perseguit. Cas semblant li va passar al Servent de Déu, estant Conventual en el de Tortosa, del que li va treure la Obediència, per al Convent d’Orta, Va arribar a aquest convent d'Orta el Pare Provincial; proposant i continuant la seva visita, que va resultar de ella contra el Sant Baró, en conformitat als queixosos, va ser demanar-li amb vives instàncies, mudés Fra Salvador a un altre convent, o bé els mudés a ells, perquè els inquietava amb la molta gent, li seguia, en perjudici de la disciplina regular en aquella casa.
Com la queixa dels frares, i experiència del Superior durant els dies que va estar visitant, havent vist dues mil persones a la porta del convent el dia de la seva arribada, sense comptar les moltes que va trobar en el camí, que anaven i tornaven, va ser fàcil en condescendir als precs, i petició dels frares. El Pare Provincial (disposant així Déu, per a encastar a la corona d'or de la caritat del seu servent, la preciosíssima pedra de l'experiència), va manar el tinguessin tancat en una cel•la, fins altra ordre seva. A la conclusió de la seva visita, com si fos molt culpat Fra Salvador, en el que el van acusar, manar dir la culpa davant tota la Comunitat, i en la correcció el va tractar asprament, dient era persona inquieta, ociosa, sense utilitat ni profit, abans bé, que ocasionava molt de mal al Convent i Religió, doncs pel seu respecte no es podia guardar la regular Observança.
La generosa virtut de la paciència va mostrar Fra, Salvador de singular triomf, sense que n'hi hagués prou a doblegar el pes dels molts treballs, i persecucions, més aviat com mística Palma, amb el major pes d'elles, s’aixecava mes ferma per a la tolerància, donant matèria a les altres virtuts, que es trobava adornat, perquè li llauressin d'invencible la Corona.
Amb aquesta virtut de la Paciència suavitzava les asprors d'alguns dels seus Prelats, assaboria les injúries i rendia les seves passions. En qualsevol calamitat, o personal contratemps, per astúcia del comú enemic, introduït per accidents domèstics, que solen ser per casolans, i freqüents els mes intolerables, o per particulars, i alts fins de la Divina Providència, es portava amb tanta magnificència, que sense permetre per al alleujament la queixa, la rebia amb tal resignació de la seva voluntat al Diví beneplàcit, que per això rendia a Déu les gràcies, trobant-se a un mateix temps, per altres més grans, avisat. Usant de les seves males arts el diable, amb la seva acostumada destresa, va intentar contrastar l'inexpugnable mur de la seva constància, ja amb temorosos espants, i furioses persecucions dels seus domèstics, ja amb inopinades, i peremptòries mudances d'un convent a un altre, ja amb aspres reprensions, sense suposar delicte, però sempre li va trobar amb tal enteresa, i constància d'ànim, que no va poder treure dels combats, més que el veure’s vergonyosament vençut.
Habitant per Obediència en el Convent d’Orta, i sent tan coneguda al món la seva santedat; pel que moltes Províncies, i Regnes, especialment de França, i de Castella venien a buscar-lo gran nombre de gent, per la salut, que els donava, ajuntant-se cada dia a la porta del convent, passant de dues mil persones, i dies de tres mil i de vegades de quatre mil entre homes, dones i nens, pel gran tropell i soroll, era ja indispensable el desassossec i molèstia als frares interrompent la seva quietud, singularment en l'oració i rés de l'Ofici Diví; pel que va ser d'ells molt perseguit. Cas semblant li va passar al Servent de Déu, estant Conventual en el de Tortosa, del que li va treure la Obediència, per al Convent d’Orta, Va arribar a aquest convent d'Orta el Pare Provincial; proposant i continuant la seva visita, que va resultar de ella contra el Sant Baró, en conformitat als queixosos, va ser demanar-li amb vives instàncies, mudés Fra Salvador a un altre convent, o bé els mudés a ells, perquè els inquietava amb la molta gent, li seguia, en perjudici de la disciplina regular en aquella casa.
Com la queixa dels frares, i experiència del Superior durant els dies que va estar visitant, havent vist dues mil persones a la porta del convent el dia de la seva arribada, sense comptar les moltes que va trobar en el camí, que anaven i tornaven, va ser fàcil en condescendir als precs, i petició dels frares. El Pare Provincial (disposant així Déu, per a encastar a la corona d'or de la caritat del seu servent, la preciosíssima pedra de l'experiència), va manar el tinguessin tancat en una cel•la, fins altra ordre seva. A la conclusió de la seva visita, com si fos molt culpat Fra Salvador, en el que el van acusar, manar dir la culpa davant tota la Comunitat, i en la correcció el va tractar asprament, dient era persona inquieta, ociosa, sense utilitat ni profit, abans bé, que ocasionava molt de mal al Convent i Religió, doncs pel seu respecte no es podia guardar la regular Observança.
Penseu amb aquestes vostres ocupacions piadoses caminar sempre entre Seglars, escandalitzant als vostres Germans amb inquietud seva ?. Jo desfaré les vostres traces i aquesta màquina de vent, que porteu al cap. Va manar llavors als Religiosos per Santa obediència, que d'ara endavant a Fra Salvador li cridessin Fra Alonso Català. Vegem va dir, si amb llevar-li el nom, deixant de ser conegut de la gent cessés el concurs de la molta que li segueix. Tornant al Servent de Déu, que amb molta humilitat i paciència estava postrat en terra als peus del Provincial, li va dir; a vós Germà, jo us mudaré d'aquest convent al de Reus, i escriuré al Guardià, tingui especial cura, en tenir-vos recollit i quiet. El pacient Fra Salvador, va besar els peus del seu Prelat, i es va aixecar d'ells molt consolat i content, donant a tots gran exemple de paciència.
Com a la virtut, per més que es procuri a enfosquir i esborrar la seva opinió, no li faltin pregoners, que la descobreixin on es trobi, va tenir tants la del Sant Fra Salvador per publicar (però de la prevenció de la mudança del seu nom ), totes les crosses, cames, braguers, pells dolorides i altres insígnies dels miracles obrats, van quedar inavertidament a l'església, sent com trompetes, amb què el Senyor, publicava la santedat del seu Servent, que ells tant procuraven encobrir. El dia següent de la conclusió de la visita, trobant-se encara el Sant en aquest convent, va arribar un gran concurs de gent, demanant pel seu remei al Sant Fra Salvador. Van dir els religiosos de com no era ja habitant d'aquell convent. Amb l'evident testimoni de les crosses, i demés insígnies havien quedat en l'Església, jutjant ser cautelosa la resposta, amb devota cridòria, tota aquella munió d'ens es va manifestar queixosa, notant als religiosos de necis, per impedir-los el remei de les seves malalties , sense atendre la seva sobrenatural, i deguda pietat als molts treballs del seu camí.
Per fer callar tan justificada queixa, va consentir el Pare Provincial, el que sortís el servent de Déu, i estant aquell present, va manar el Sant als malalts resar una Ave Maria, i pronunciant els dolcíssims noms de Jesús i Maria, en veu intel•ligible va donar la seva benedicció, i cada qual deixant l'instrument de la seva malaltia, tots es van tornar sans. Veient el Provincial frustrat el mitjà de la seva elecció, va enviar al Baró de Déu, sortir després de la mitjanit d'aquell convent, i dissimuladament partís per al de Reus, abans de practicar el precepte de l'Obediència, que va executar molt gustós i puntual , com a perfectíssim religiós, es va acomiadar de la sacratíssima Verge i Mare de Déu dels Àngels, la seva molt estimada Patrona i Advocada, amb la qual va emprar tot el antecedent de la nit, des de la intimació del mandat, fins el terme prefix de la seva partida. Va donar al Fill, i Mare les degudes gràcies per les mercès li havien dispensat en aquell seu convent, i Església, valent-se, per fer-les, de la seva inutilitat, i després amb molt consol i alegria va emprendre el seu camí.
Com a la virtut, per més que es procuri a enfosquir i esborrar la seva opinió, no li faltin pregoners, que la descobreixin on es trobi, va tenir tants la del Sant Fra Salvador per publicar (però de la prevenció de la mudança del seu nom ), totes les crosses, cames, braguers, pells dolorides i altres insígnies dels miracles obrats, van quedar inavertidament a l'església, sent com trompetes, amb què el Senyor, publicava la santedat del seu Servent, que ells tant procuraven encobrir. El dia següent de la conclusió de la visita, trobant-se encara el Sant en aquest convent, va arribar un gran concurs de gent, demanant pel seu remei al Sant Fra Salvador. Van dir els religiosos de com no era ja habitant d'aquell convent. Amb l'evident testimoni de les crosses, i demés insígnies havien quedat en l'Església, jutjant ser cautelosa la resposta, amb devota cridòria, tota aquella munió d'ens es va manifestar queixosa, notant als religiosos de necis, per impedir-los el remei de les seves malalties , sense atendre la seva sobrenatural, i deguda pietat als molts treballs del seu camí.
Per fer callar tan justificada queixa, va consentir el Pare Provincial, el que sortís el servent de Déu, i estant aquell present, va manar el Sant als malalts resar una Ave Maria, i pronunciant els dolcíssims noms de Jesús i Maria, en veu intel•ligible va donar la seva benedicció, i cada qual deixant l'instrument de la seva malaltia, tots es van tornar sans. Veient el Provincial frustrat el mitjà de la seva elecció, va enviar al Baró de Déu, sortir després de la mitjanit d'aquell convent, i dissimuladament partís per al de Reus, abans de practicar el precepte de l'Obediència, que va executar molt gustós i puntual , com a perfectíssim religiós, es va acomiadar de la sacratíssima Verge i Mare de Déu dels Àngels, la seva molt estimada Patrona i Advocada, amb la qual va emprar tot el antecedent de la nit, des de la intimació del mandat, fins el terme prefix de la seva partida. Va donar al Fill, i Mare les degudes gràcies per les mercès li havien dispensat en aquell seu convent, i Església, valent-se, per fer-les, de la seva inutilitat, i després amb molt consol i alegria va emprendre el seu camí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario