Anem seguint el passos de fra Salvador, i altre cop ens trobem del seu trasllat a la ciutat de Lleida, sobre l’any 1542, on també el convent estava a fora extramurs, el qual desaparegut posteriorment possiblement per les guerres o també per la desamortització de Mendizábal, cosa que no he pogut trobar. El cert, és que darrerament en la expansió de la ciutat, sembla que han trobat vestigis del mateix que encara estan per esbrinar si son realment les seves runes.
Així malauradament no podem mostrar cap fotografia, ni poder-lo visitar com hauria estat per la nostra part, en aquest seguiment de la seva biografia. Ens queden les narracions escrites i algun mapa de l’època, per les quals sabem que fou ben rebut pel Guardià, però directament el va enviar a la cuina, que cal suposar en seria un gran expert, sobre tot en les sopes d’herbes, que tant habitualment eren l’aliment dels frares.
Per la necessitat de fer d’almoiner una vegada més, fra Salvador amb aquest destí que no podem dubtar de la seva fe tan arrelada, va tindre contacte amb la gent i per una vegada més va curar malalts i els miracles que tradicionalment li eren atribuïts i difosos amb tanta rapidesa, amb els seus resultats, que els fidels esperant col•lapsaven les portes del convent, per fer-lo sortir en aquesta acció benefactora, que així en deixen els testimonis de les seves benediccions i actuacions en nom de Déu.
Amb més detall podem oferir l’acte profètic que va ocórrer cert dia, quan el jove Joan Ornós natural de Girona, es va graduar Doctor en Lleis per la Universitat de Lleida. Aquest jove abans de retornar a casa va voler donar les gràcies a fra Salvador, per la fe dipositada en obtindre aquesta graduació tan preuada, al qual el nostre frare miracler veient l’alegria en que va manifestar el jove Joan li va dir; “Vés a bona hora, fill meu i sé molt devot de la Santíssima Verge Maria, i Ella et afavorirà. Quan hagis arribat a Girona, recordeu-vos d'alçar els ulls cap a les finestres dels edificis. En una d'elles veuràs una donzella vestida de gris. Aquesta serà la teva esposa”.
Admirat el jove recent doctorat, havent escoltat atentament a fra Salvador, no esperava aquesta missiva tan sorprenent, a la vegada que naturalment durant el viatge a Girona, possiblement en diligència como era en aquells temps, tenia temps de pensar en aquella profecia, mig seriosament, mig en broma, perquè de fet estava prou content i agraït amb fra Salvador per l’ajuda en treure bona nota en la seva carrera.
En arribar a Girona i rebre les felicitacions pertinents dels pares, familiars i amics, poc pensava ja en allò que va pronosticar fra Salvador, però un dia que per cert era molt ventós, i les finestres eren tancades, en passar per la plaça de les Cols, va aixecar la vista mirant totes les finestres dels edificis que seguien tancades. Estrepitosament i per la força de vent va veure com una s’obria i al moment aparegué una noia vestida de color gris, que li va retornar la salutació que en Joan li havia fet.
No va dubtar un moment que aquella noia havia estat la escollida, la qual va resultar ser la filla d’un ric mercader de nom Narcís Terra, i a partir d’aquí va començar el festeig que va acabar en matrimoni el qual va ser molt feliç, i sempre van recordar era obra de fra Salvador.
Fets com aquest passarien desapercebuts, més aviat com una faula o conte de fades, però venint de fra Salvador, potser en cal tindre una altra consideració.
L’estada de fra Salvador a Lleida fou curta, possiblement perquè el superior dels franciscans no sabia que fer amb un frare, que amb la més ferma convicció practicava la fe cristiana i feia augmentar el nombre de creients i confessor per on passava, però seguia el gran dubte, que en traspassar els límits del propi convent on estava, el risc era molt elevat tenint en compte les notícies de l’expansió de la religió luterana, els vestigis encara dels càtars, i no cal dir la quantitat de saltimbanquis, trobadors, malabaristes i altra mena de gent, que pogués confondre la serietat franciscana, basada únicament en la oració i la pràctica de la pobresa.
Com sigui que a la població d’Orta havien demanat fer-se càrrec del convent els pares franciscans, que va fracassar en un primer intent, de nou i condicionat el convent de Nostra Senyora de Gràcia, convertit en Nostra Senyora dels Àngels, van pensar que en estar en terres allunyades entre les muntanyes del Port, seria el lloc ideal per enviar a fra Salvador, suposant erròniament la gent no estaria disposada a fer aquestes llargues caminades, precisament per terres poc conegudes i en certa manera abruptes, tot i que de l’estada a Tortosa ja li eren familiars.
El pròxim capítol ja tindrem a fra Salvador a Orta, població de la qual li fou atribuït com a cognom, el qual encara perdura, perquè els fets miraculosos d’Orta foren molt significatius i nombrosos.
On està el número 15 era la ubicació del convent dels franciscans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario