ELS ÈXTASIS DE FRA SALVADOR.
De les observances que feien el pare Guardià i la resta de frares de la Comunitat franciscana d’Orta, sobre el comportament de fra Salvador en les seves hores d’èxtasi prolongades, que cridaven la curiositat aquell aïllament d’aquest món, i centrat de tal forma el seu esperit com qui està a la Glòria, on només feia que pregar per les seves ànsies insaciables de patir les penalitats i mortificacions terrenals, demanant perdó en rigorosa penitència en considerar que la seva inquietud i obra vers els altres, encara no era prou complerta, i el seu assossec era la constant de l’auto penitència que s’aplicava a si mateix. Mirant sense treure la vista del crucifix, començava la seva tanda d’oracions inacabable sense adonar-se que l’estaven observant. “En el nom de Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, amb el seu Jesús-Maria final, retornava a la vida monacal, a la seva cuina, com si res hagués passat.
En la lectura de moltes biografies de Sants i Santes, que feien els frares en les hores durant les hores dels àpats d’obligat silenci, no cal dir que existia molta similitud amb el comportament de fra Salvador, que per la seva part mai feia cap comentari al respecte, just al contrari quan era a ell el predicador de torn en feia tots els elogis d’aquelles santedats i la seva obra realitzada. Per altra part, el pare Guardià no tenia motiu de cap represàlia i càstig intern, perquè precisament el reconeixement de culpes i lloances en les seves hores de èxtasi complien tots els requisits del catolicisme, la seva doctrina i les regles de la mateixa ordre dels franciscans.
Del text presentat per la seva beatificació en traiem unes pinzellades, per veure com era el seu redactat, traduït del castellà antic.
“Tot el seu anhel era desbastar la carn, una que alleugerit el seu esperit de la molesta hecatombe del cos, esdenti-les lliures els vols a l'espera de la Divinitat, centre dels seus desitjos, i mòbil de les seves esperances com el Servei de Déu a força i activitats de les seves mortificacions i penitències estigués lliure de les penalitats carregoses del Cos, va estar mes apte per sobrenaturals raptes i meravellosos èxtasi, en què afavorit de Déu, va ser molt freqüent, Segon consta del Procés de la seva vida, fet per ordre del Senyor Bisbe de Tortosa. Com en les dolces conferències, que aconseguia en l'Oració, la seva Ànima es dilatava tant el seu Esperit, del seu goig es participava alens, i vigoroses forces de la Carn postrada, podent dir amb David: el meu cor, i el meu carn s'alegren en Déu viu. Com per referir tots els raptes que va tenir, seria necessari un gran volum, només per complir amb la història, i satisfer els devots del Sant, referiré aquí alguns.”
De les observances que feien el pare Guardià i la resta de frares de la Comunitat franciscana d’Orta, sobre el comportament de fra Salvador en les seves hores d’èxtasi prolongades, que cridaven la curiositat aquell aïllament d’aquest món, i centrat de tal forma el seu esperit com qui està a la Glòria, on només feia que pregar per les seves ànsies insaciables de patir les penalitats i mortificacions terrenals, demanant perdó en rigorosa penitència en considerar que la seva inquietud i obra vers els altres, encara no era prou complerta, i el seu assossec era la constant de l’auto penitència que s’aplicava a si mateix. Mirant sense treure la vista del crucifix, començava la seva tanda d’oracions inacabable sense adonar-se que l’estaven observant. “En el nom de Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, amb el seu Jesús-Maria final, retornava a la vida monacal, a la seva cuina, com si res hagués passat.
En la lectura de moltes biografies de Sants i Santes, que feien els frares en les hores durant les hores dels àpats d’obligat silenci, no cal dir que existia molta similitud amb el comportament de fra Salvador, que per la seva part mai feia cap comentari al respecte, just al contrari quan era a ell el predicador de torn en feia tots els elogis d’aquelles santedats i la seva obra realitzada. Per altra part, el pare Guardià no tenia motiu de cap represàlia i càstig intern, perquè precisament el reconeixement de culpes i lloances en les seves hores de èxtasi complien tots els requisits del catolicisme, la seva doctrina i les regles de la mateixa ordre dels franciscans.
Del text presentat per la seva beatificació en traiem unes pinzellades, per veure com era el seu redactat, traduït del castellà antic.
“Tot el seu anhel era desbastar la carn, una que alleugerit el seu esperit de la molesta hecatombe del cos, esdenti-les lliures els vols a l'espera de la Divinitat, centre dels seus desitjos, i mòbil de les seves esperances com el Servei de Déu a força i activitats de les seves mortificacions i penitències estigués lliure de les penalitats carregoses del Cos, va estar mes apte per sobrenaturals raptes i meravellosos èxtasi, en què afavorit de Déu, va ser molt freqüent, Segon consta del Procés de la seva vida, fet per ordre del Senyor Bisbe de Tortosa. Com en les dolces conferències, que aconseguia en l'Oració, la seva Ànima es dilatava tant el seu Esperit, del seu goig es participava alens, i vigoroses forces de la Carn postrada, podent dir amb David: el meu cor, i el meu carn s'alegren en Déu viu. Com per referir tots els raptes que va tenir, seria necessari un gran volum, només per complir amb la història, i satisfer els devots del Sant, referiré aquí alguns.”
En la pregària fervent es va fer tan familiar amb el seu Diví Amo, que aquest li va obrir pas, par a demanar-li amb la major confiança la seva paraula. Estant una nit d'oració davant la imatge de Jesucrist Crucificat,” els frares que estaven al seu entorn, van sentir de Sant Salvador que amb eficaces veus deia; "Senyor vós m'ho heu promès, Vós ho heu de fer". Aquestes mateixes paraules, sense advertir la seva humilitat, les van escoltar altres, que va repetir per algunes vegades, augmentant el fervor en dir-les.
Van advertir els religiosos, que després es va posar de peu, i va dir: Com Senyor meu, el que vostra Majestat m'ha promès, no m'ho vol complir ara ?. En Vós Senyor no és possible, ni pot haver engany, quant m'heu dit, i ofert, sent com sou la primera Veritat: faci-ho la vostra Majestat per la seva Santíssima Mare, que l'hi prega, com jo, per la seva intercessió i mèrits s'ho suplico. Van estar alguna estona suspesos els religiosos, i sense sentir la resposta, van veure després, que apropant-se mes a la Santa Imatge de Crist, li va dir: O Déu meu! Vós m'ho heu promès i heu de fer-ho; i dit això va quedar arribat en un profund èxtasi.
No va ser aquesta menor confiança, però la seva encara mes encoratjada, que la de Moisès, demanant a Déu, per al seu poble el perdó del pecat de la Idolatria, en donar al desert adoracions a un vedell. Més qui no s'admira de veure un pobre i humil frare, molt distant de Déu per Criatura, amb un tracte, i comunicació tan íntima d'amic, quan l'amistat sempre es demana extrems, o persones iguals !.
En moltes ocasions encès el servent de Déu, penetrat del foc de l'Amor Sant, eren tan valents els impulsos de la seva Esperit que s’aixecaven el pes del cos a la regió de l'aire. Així moltes vegades estant habitant en el Convent de --------- de Orta, va ser vist elevat i aixecat del terra, quatre vares enlaire. Un dia estant davant de l'Altar Major, en què es venera la S Imatge de NS --------, cap pregària el Beneït Servent del Senyor; i contemplant la grandesa de Déu, va quedar el seu esperit tan elevat en el Senyor, que davant de tot el poble que es trobava en l'Església, va ser vist el seu cos aixecat del terra, mes d'una vara enlaire, per on tots van quedar plens d'admiració i van lloar Déu al seu sant. Moltes altres vegades, com grimpant l'aire, va ser vist anar pel, com podria per ferm, i sòlid paviment ja des del Claustre a l'Església, ja també des del Cor cap al Altar Major, en què adorava a la Verge, dolç afany de les seves afectes, i la seva molt estimada Senyora”.
Per no allargar massa el text original, cal afegir la gran quantitat de gent que demanant la curació de Sant Salvador es concentrava de tal manera, que tots els cronistes indiquen eren més de dos mil entre malalts i acompanyants, i foren testimonis del “Miracles de les tres Entorxes” , que il•luminaren l’entorn del convent amb grans resplendors en invocació al Misteri de la Santíssima Trinitat. Sobtadament la gent concentrada va començar a cridar !!!Miracle¡¡¡, !!!Miracle¡¡¡, i en gran feina es va poder evitar tots aquells que tallaven petits trossos del seu hàbit que impartint el “in nomine Patris....” tants malalts havien curat.
També s’ha pogut constatar, que havent la mateixa multitud davant el convent d’Orta com era habitual, i en arribar l’hora i no aparèixer fra Salvador, en anunciar la seva in disponibilitat va condir el pànic de tal manera, que entre llàgrimes i plegaries, la gent va envair l’església de tal manera, que estrenyent-se uns amb els altres, en aquella fe convertida en èxtasis col•lectiu, era impossible posar un ordre i serenitat. Sobtadament aparegué de la muntanya de Santa Bàrbara un petit núvol en forma allargassada de fosca negror, el qual es va parar just davant el convent on tenien efecte les curacions. En uns instants aquell núvol es va transformar en brillantor de plata, al moment que sanaven tots els malalts.
D’altres fets i vivències que relaten la documentació de beatificació en parlarem més endavant.
Van advertir els religiosos, que després es va posar de peu, i va dir: Com Senyor meu, el que vostra Majestat m'ha promès, no m'ho vol complir ara ?. En Vós Senyor no és possible, ni pot haver engany, quant m'heu dit, i ofert, sent com sou la primera Veritat: faci-ho la vostra Majestat per la seva Santíssima Mare, que l'hi prega, com jo, per la seva intercessió i mèrits s'ho suplico. Van estar alguna estona suspesos els religiosos, i sense sentir la resposta, van veure després, que apropant-se mes a la Santa Imatge de Crist, li va dir: O Déu meu! Vós m'ho heu promès i heu de fer-ho; i dit això va quedar arribat en un profund èxtasi.
No va ser aquesta menor confiança, però la seva encara mes encoratjada, que la de Moisès, demanant a Déu, per al seu poble el perdó del pecat de la Idolatria, en donar al desert adoracions a un vedell. Més qui no s'admira de veure un pobre i humil frare, molt distant de Déu per Criatura, amb un tracte, i comunicació tan íntima d'amic, quan l'amistat sempre es demana extrems, o persones iguals !.
En moltes ocasions encès el servent de Déu, penetrat del foc de l'Amor Sant, eren tan valents els impulsos de la seva Esperit que s’aixecaven el pes del cos a la regió de l'aire. Així moltes vegades estant habitant en el Convent de --------- de Orta, va ser vist elevat i aixecat del terra, quatre vares enlaire. Un dia estant davant de l'Altar Major, en què es venera la S Imatge de NS --------, cap pregària el Beneït Servent del Senyor; i contemplant la grandesa de Déu, va quedar el seu esperit tan elevat en el Senyor, que davant de tot el poble que es trobava en l'Església, va ser vist el seu cos aixecat del terra, mes d'una vara enlaire, per on tots van quedar plens d'admiració i van lloar Déu al seu sant. Moltes altres vegades, com grimpant l'aire, va ser vist anar pel, com podria per ferm, i sòlid paviment ja des del Claustre a l'Església, ja també des del Cor cap al Altar Major, en què adorava a la Verge, dolç afany de les seves afectes, i la seva molt estimada Senyora”.
Per no allargar massa el text original, cal afegir la gran quantitat de gent que demanant la curació de Sant Salvador es concentrava de tal manera, que tots els cronistes indiquen eren més de dos mil entre malalts i acompanyants, i foren testimonis del “Miracles de les tres Entorxes” , que il•luminaren l’entorn del convent amb grans resplendors en invocació al Misteri de la Santíssima Trinitat. Sobtadament la gent concentrada va començar a cridar !!!Miracle¡¡¡, !!!Miracle¡¡¡, i en gran feina es va poder evitar tots aquells que tallaven petits trossos del seu hàbit que impartint el “in nomine Patris....” tants malalts havien curat.
També s’ha pogut constatar, que havent la mateixa multitud davant el convent d’Orta com era habitual, i en arribar l’hora i no aparèixer fra Salvador, en anunciar la seva in disponibilitat va condir el pànic de tal manera, que entre llàgrimes i plegaries, la gent va envair l’església de tal manera, que estrenyent-se uns amb els altres, en aquella fe convertida en èxtasis col•lectiu, era impossible posar un ordre i serenitat. Sobtadament aparegué de la muntanya de Santa Bàrbara un petit núvol en forma allargassada de fosca negror, el qual es va parar just davant el convent on tenien efecte les curacions. En uns instants aquell núvol es va transformar en brillantor de plata, al moment que sanaven tots els malalts.
D’altres fets i vivències que relaten la documentació de beatificació en parlarem més endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario