Del capítol anterior sobre l’estat d’èxtasi que tenia tot sovint fra Salvador, no farem cap comentari que pugui ser contrari a l’acte de fe que comporta tota creença en religió, només afegir que si doneu una ullada a aquesta ciència, serà més comprensible la situació que es troba la persona que entra en aquest estat per la qual és observat per terceres persones, però el mateix interessat està temporalment aïllat , com si res hagués passat en retornar a l’estat habitual.
Així tenim a fra Salvador, en no poder ser acusat de cap mala conducta, i els seus moments d’èxtasi de no per observat haguéssim passat desapercebuts. Una cosa és ben evident, quan ja no és coincidència que en una mateixa persona li van recaient atribucions per fets sobrenaturals, que en la persona de fra Salvador es produeixen en tal freqüència que no es poden amagar, i aquest Do de Profecia, va lligat en la seva forma de ser i actuar en la creença en la fe catòlica que és l’ànima i la vida de la seva existència. Aquestes observacions no son més que per infondre respecte, a la quantitat de curacions i miracles atribuïts, del qual fra Salvador només és el portador. Per això, ell sap en plena consciència que no fa cap miracle, però sap perfectament que està destinat per fer-los i la pròpia gent ho acaba per reconèixer i així al seus goigs ho canta en sentit fervor les frases que diuen:
En Orta Verge i Senyora,
Mare de Nostre Senyor
Grans miracles fa tot hora
Déu per frare Salvador.
La seva estada a Orta, la poden seguir segons la documentació consultada, com la continuïtat del que va passar en la seva estada en diferents convents, per això fa llargues estades a la seva cova, és enviat pels pobles de la comarca a la recapta d’almoines, i de vegades el pare Guardià no autoritza la seva aparició davant aquella allau, que acampa com pot per Orta sense abandonar el lloc, esperant el miracle, que de vegades passen dies i setmanes aguantant les inclemències del temps, en un pelegrinatge que sacrifiquen potser de la mateixa manera que a dintre el convent ho fa fra Salvador, que li demana a Déu el compliment de les seves “promeses”, les quals li recorda en desconsol moltes vegades, en considerar no ha estat suficientment escoltat pel aquells Crist crucificat, al que demana clemència no per a ell, sinó per aquells malats que sense cap culpa la vida els ha fet injustament.
D’aquí que a Orta també hi fan cap persones il•lustres, sacerdots, prelats i gen noble i adinerada, els quals volen ser testimonis directes de tot el que han sentit explicar. Com més endavant tractarem, aquestes informació arriben fins els mateixos tribunals de la Santa Inquisició, la qual comença a investigar i tenen els dubtes que tot aquest moviment que és produeix a Orta, sense tindre clara la funció d’aquest frare que diuen fa tants miracles, que la gent admira i els comença a preocupar.
Així del text original per la seva beatificació en trèiem el següent fragment:
“Entre els dons graciosos, i sobrenaturals que, com les visibles estrelles del firmament, bellesa que adornen al invisible Cel d'una Ànima Santa, té el primer lloc el Do de Profecia, llum, que amb immediatesa i avantatjosa preeminència es deriva de la primera llum de la Divinitat, de la qual participa efectes tan meravellosos com són, els que té reservats per si la Infinita Saviesa.
Entenguis aquesta Sobirana llum a il•luminar l'Entesa, amb vista a coses naturals i sobrenaturals, ocultes en l'abisme de la futurició i contingència; o ja passades i sepultades al sepulcre de l'oblit; o ja a les presents, per reservades i segellades a l'Arxiu impenetrable del cor, o retirades de la humana notícia, per la molta distància. En totes elles brilla aquesta Divina Llum, vencent amb la Majestat Poderosa dels seus raigs tanta varietat d’ombres, que oculten la veritat per al coneixement.
Aquest gran Senyor i Sobirana Llum que va gaudir fra Salvador en eminentíssim grau, ja que va conèixer els secrets més ocults dels cors, descobrint amb secret als delinqüents, els seus pecats, perquè amb les llàgrimes de penediment rentessin les seves taques, subjectar-los als claus de l'Església, per a la remissió. Prevenia així mateix els esdeveniments, i coses futures, que en els capítols antecedents s'ha donat alguna notícia. Referirem per ara alguns casos dels mes principals, i no és possible, per evitar la prolixitat, fer memòria de tots”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario