Cal situar-nos al segle XVI i tindre cura que per aquella època era freqüent la convivència amb el dimoni per part d’algunes persones, que pels seus actes i maneres de fer estaven “endimoniats”, motiu pel qual eren perseguits per la Inquisició i condemnats, no per curar la seva bogeria, sinó per no distorsionar la religió catòlica, pel conveni de l’Estat amb el Papa de Roma, i mantindre l’ordre dintre la comunitat.
Així tenim a fra Salvador, que també li toca part d’aquesta lluita contra aquest suposat “dimoni”, que havia envaït els cors del seus fidels seguidor, i restava situat al redós del Convent d’Orta.
- Heus ací, que trobant-se el Cuiner fra Salvador al convent de Ntra. Sra. d'Orta, va pregar a un devot pagès d'aquella vila, anomenat Miquel Garau, fos per caritat amb el seu parell de mules per llaurar un tros de l'horta i sembrar algunes llavors. Va disposar el pagès seva junta, i fos al Convent, per a executar la llaurança encarregada. Volent posar les mules sota el jou, sense saber com, se li van esvalotar tant, que trencant amb violència el jou, es van anar corrent a la muntanya com portades pel mateix diable. Participant a fra Salvador la novetat del succés, el qual sortint de la cuina, va anar a veure-ho amb el pagès seu devot., I mirant amb atenció les mules, va veure al Dimoni que estava sobre el fallit jou, en què encara quedaven les mules unides ; i en el seu idioma va dir; "Com estàs tu aquí mal veí?". És cert que tenim una bona mercaderia en l'horta. Dit això, amb veu imperiosa manar al diable, no s'atrevís a tornar entra a l'horta. Vés, va dir al pagès, a prendre les teves mules, perquè els Vellassos dels Dimonis volien impedir, el que fessis aquesta Caritat als frares, i fent el Sant el senyal de la Creu, desaparegué el maligne Esperit. Fos el pagès a la muntanya, per portar les mules trobant-les tan manses com ovelles, de sort, que amb quietud va poder tornar a la feina de l'horta, quedant l'home, per aquest miraculosos succés mes confirmat en la Devoció pel fra Salvador.
- En una ocasió havien concorregut de diverses parts al convent d'Orta mes de mil persones, segons d'ordinari succeïa, i no cabent tanta multitud a l'Hospici, es van acomodar per la muntanya, a manera d'un exèrcit en la campanya. El Dimoni envejós de la Glòria de Déu al seu Servent, sobtadament va commoure els vents amb tanta fúria, i remor de trons i llampecs, que poruga i espantada la gent intentaven tornar-se a les seves cases, que era fora de perill del dimoni, per destorbar les meravelles del Senyor. Entesa del Sant, amb Superior Llum, la maliciosa cavil•lació de l'enemic, sortit de li Església, on estava pregant, anés a la gent, per consolar-los i els va dir; no tingueu por, agenolleu-vos tots, i amb mi dieu el Pater Noster, i l'Ave Maria, que amb aquestes poderoses armes farem fugir al maleït Enemic, que l'ha fet, per fer-vos temor, i acovardits i tornéssiu sense remei de les vostres docències, el que heu d'aconseguir de Déu, per la seva Mare Santíssima. Van resar tots amb el Sant, i abans d’acabar l'Ave Maria sent la Divina Senyora, per Estrella, la qual serena les tempestes, es calmar el cel, destruïda després la tempesta, i tots van tenir per cert que el servent de Déu va veure al maligne esperit, de qui els va lliurar d'aquella tempesta.
- Va ser tan terrible la presència de fra Salvador als Esperits malignes, que havent portat al mateix convent d'Orta, una dona mossa endimoniada a la presència del Sant, carregada de cadenes i lligams, els que la acompanyaven, no van tenir forces per fer-la entrar a l'Església, on estava el Sant el qual va ser pregat volgués sortir per conjurar-la, i treure-li els Dimonis del cos. Entès del Dimoni, que trobaven del Fra Salvador, va fer tanta violència, i força, que va trencar totes les cadenes, amb què anava la dona lligada, i tenint el cos els seus parents i amics, els Esperits malignes van usar de tal esforç, que les robes de la trista endimoniada van quedar en mans dels que la tenien lligada, i nua es va escapar d'ells, amb tanta violència, que va ser portada invisiblement per aquelles muntanyes, i no podent trobar on estava, van pregar al Sant es els descobrís. Aneu doncs -els va respondre- a aquest lloc de la muntanya, i alceu totes aquelles pedres, que estan allà, encara que molt grans i moltes, que sota d'elles la trobareu.
Van anar al lloc assenyalat i feta amb cura la diligència, la van trobar ignominiosament nua, sepultada sota les pedres, i van admirar com amb tant pes pogués viure, Deixant s'aixequés, ja que així ho manava fra Salvador, de part de la Verge Santíssima. Va llevar-se al punt i vestida amb les robes que li van portar, anés amb ells com una mansa ovella. Arribada a la presència del Sant que l'esperava, en veient-la va dir; Esperits malignes, sortiu d'aquesta Criatura, jo us ho mano en nom de la Santíssima Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant. Es resistien els dimonis, donant crits i horribles udols, dient, no volien sortir. Va repetir el Sant el mateix conjur, i l'instant van sortir, fent per l'aire espantós estrèpit, i va quedar la dona lliure, però com morta pel gran treball. Manar el Sant aixecar-se en peu, i donar-li de menjar, perquè el necessitava, donant-li la seva benedicció, i en acomiadar-li va dir a cau d'orella; "Ara bé Filla, d'ara endavant no cometis més tal pecat, i serveix a Déu, quan no, tingues per cert tornarà sobre tu l'Esperit maligne; dóna doncs les gràcies a Déu, i a la Verge Santíssima, que va obrar amb tu aquest portent. Va retornar sana, i molt alegre a casa,
De gent posseïda pel dimoni, en tenim molts més casos en l’historial de fra Salvador, conseqüència de la misèria que s’apoderava de molta gent per aquella època, que trastocava el seu cervell, en atacs epilèptics i de bogeria, la qual era perseguida implacablement per la Santa Inquisició, per treure de la circulació a les persones que desbarrant els seus actes, eren considerades endimoniades. Per això en recórrer a fra Salvador, buscaven en el sant el refugi de la seva curació.
En un proper capítol tractarem de la resurrecció del morts, tal com els evangelis ens expliquen ho feu Jesús amb el seu amic Llàtzer. El cas més conegut és la resurrecció del fill del majordom del Duc de Maqueda de València.
No hay comentarios:
Publicar un comentario