Mateo Ruiz, veí de la ciutat de València, i majordom del Duc de Maqueda, tenia un fill de dotze anys del seu propi nom, qui passejant un dia per la ciutat, va caure sobtadament mort al carrer. Dut a casa seva, i anomenats los metges tots van convenir estar mort el noi, la mare, amb aquest fet, va quedar tan inconsolable i plena d'aflicció, que va ser forçós portar al difunt nen en un altre estança per amortallar.
Vingut el dia següent, i aparellat tot per enterrar, va ser la mare, on era el cos del difunt fill, i revoltant-se en llàgrimes posades sobre el cadàver, va començar aquestes exclamacions: O fra Salvador, Home Sant, bé sabeu el cast afecte i devoció gran us tinc; estrany de la vostra pietat em tingueu en aquest desconsol tan oblidada. En aquesta mateixa casa, em vas dir moltes vegades, plegaries a Déu per mi; ara és temps d'ajudar a aquesta afligida mare, i us prometo d'enviar el fill a visitar en el vostre Convent d‘Orta. En repetir moltes vegades els seus laments i promeses, va experimentar que el noi cosit ja dins la mortalla movia els braços. Després amb grans crits va dir; el meu fill és viu, ajudar-me a tallar la mortalla, descobrint estava viu i curat.
En agraïment i complint la seva promesa, van enviar els pares al noi a Orta per visitar al Sant, que sense permetre l'informés el noi del succés, per estar enterrat per mitjà de sobrenatural llum, li va dir: Fill dóna gràcies a la Verge Santíssima, doncs a ella, i no al meu has benefici tan gran. Manar-li quedar per vuit dies al Convent, per donar les degudes gràcies a la Verge, autora de la seva nova vida, després dels quals li va donar llicència, per tornar a València, donant-li la seva benedicció, amb la qual va fer un altre miracle, perquè sent trencat el noi, va quedar curat amb aquella.
Esperanza Fontanet de la ciutat de Tortosa, també com l’anterior tenia un fill de dotze anys, de nom Miquel, el qual inadvertidament va caure al riu Ebre on va ofegar-se. A curta estona va passar per la vora un pagès que anava al seu conreu, veient que sota d'un arbre a la mateixa riba, es descobria un bony, sense poder distingir el que fos. Mogut per la curiositat va tallar un pal del mateix arbre per tirar així l'embalum, i es va trobar que era d'un noi ofegat i per l'aspecte conèixer ser un nebot seu, fill d'una germana. El va treure com va poder, donant-li forces de sang, i ple de llàgrimes el va posar sobre una pedra gran, passant després a participar-ho a la mare del noi.
Va ser allà després amb el germà l'afligida mare, i veient mort al seu fill amb lamentables veus exclamà: O Sant fra Salvador, escolteu el meu dolor gran, ressusciteu a aquest meu fill, que prometo d'anar amb ell, a visitar al vostre Convent d 'Orta, on feu tants miracles, i ofereixo quedar-s'hi vuit dies per dóna a Déu les gràcies i a la Verge Santíssima, pel benefici espero de la vostra pietat. Cas meravellós !, només d'acabar la mare de pronunciar aquestes paraules, el noi va obrir la boca, per la qual va treure l'aigua, que tenia en el cos, i després va ressuscitar. Van ser després la Mare i el fill, si dilació al convent d'Orta, i veient el Sant a la mare, abans que ella parlés paraula, li va dir: O inadvertida dona, com vas guardar tan malament a aquest teu fill, que se't va negar a el riu !!. Sapigueu que va ser ressuscitat per la Verge Santíssima, i així a tots dos us pertany per obligació, donar les gràcies del Benefici a la seva Majestat. Va respondre al Servent de Déu la mare; ser veritat tot el que li havia dit i aconsellat, i que complirien en això. Li va dir més, que desprès de ressuscitat el fill, patia en el cor un esglai, que era forçós tenir estretament abraçat, que d'altra manera es mòria. El Sant llavors li va posar sobre el cap el seu rosari, i dient-ho; In nomine Patris ..... li va donar la seva benedicció, com que mai va patir la dita.
Molts es varen escapar de les gargamelles de la mort pel mig, y amb la benedicció de fra Salvador, com podem comprovar en la narració de la seva història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario