Amb només 27 anys d’edat i portant a sobre una gran trajectòria com a frare franciscà, sempre obedient i convençut en la voluntat de Déu, fra Salvador arriba a Orta procedent de Lleida.
Les intencions de la superioritat franciscana és la mateixa; portar-lo a lloc allunyats per tal de persuadir al seus seguidors en desistir anar a la seva recerca, i així els convents per on passa, tinguin la vida monàstica més assossegada i concentrats en el compliment estricte de les regles internes, i dedicar-se a la oració i atenció a la pobresa que truca a les seves portes, en la mesura que els és possible, tal com els va marcar el seu creador Sant Francesc.
Fra Salvador, arriba minvat del nivell cultural que altres han aconseguit per la dedicació que han disposat a l’estudi, mentre el nostre benvolgut frare s’ha fet un fart d’estar a la cuina i de recollir almoines a la gent del camp, a la qual ha prestat tota la seva atenció, i per això gaudeix de gran fama, que els propis superiors, n’hi ho poden entendre, com tampoc els agrada.
Fra Salvador però, és persona de gran voluntat i les seves conviccions religioses com hem vist en capítols anteriors, el porten a una situació d’èxtasi que viu en un altre món, i d’aquesta ajuda divina en treu profit per agafar experiència i tindre una visió de l’ambient que el rodeja i li toca viure, per tal de ser per mitjà de la seva persona, el que pot ajudar als altres necessitats què de comú és disposa a tindre en compte, sense distinció de cap mena.
Les autoritats d’Orta, tot i les comunicacions son força precàries tenen coneixement de l’arribada del futur Sant, i convençuts serà beneficiosa la seva estada, al poc d’arribar anaren fins el convent per saludar-lo i demanar a la vegada els tingués en compte en les seves oracions. Fra Salvador, amb la seva serietat i serenor del moment, els va dir, que propera la collita del blat fessin provisions de blat, palla i altres aliments per atendre la molta gent que visitaria Orta, població escollida per realitzar grans meravelles, per mostrar la seva omnipotència y exaltar la glòria de la Mare de Déu.
D’aquest advertiment, sembla que van prendre algunes mesures, en incentivar a la població tindre llits disponibles per atendre temporalment aquest pelegrinatge que fra Salvador els havia informat, malgrat això tot lo previst fou insuficient, veient-se desbordats en vindre a Orta més de dos mil pelegrins, i per la setmana Santa es va duplicar la xifra.
A Orta, la situació del convent de Ntra Sra. dels Àngels és encomiable en estar a peu de la muntanya de Santa Bàrbara i tindre al seu davant el casc urbà de la vila d’Orta que la separen uns dos quilòmetres, entre mig dels quals, s’escampa una gran plana plena d’ametllers i oliveres, molt significatives en la litúrgia, i que fra Salvador contempla en els pocs moments que disposa durant el dia.
Malgrat la lectura d’alguns autors, que presenten a Orta com una població desèrtica, de geografia hostil en voler considerar com un desterro al desert l’estada de fra Salvador, possiblement per voler donar a entendre com un càstig el destí que donaren el frares franciscans a la persona de fra Salvador, cal dir, que la pròpia muntanya de Santa Bàrbara on està ubicat el convent, te llocs molt bonics, on els frares construïren petites capelletes per orar individualment en fer-hi estada per un recolliment interior de sacrifici, penediment i oració,
Els que coneixem Orta i així ho donem a conèixer als que no hi han estat, al davant del convent mateix existeixen algunes hortes, pous o sínies heretades dels àrabs, que permetien als frares treballar la terra per al sosteniment propi i de pelegrins transeünts que de les Terres de l’Ebre feien les rutes jacobines en direcció a l’Aragó. Passaren uns dies sense cap novetat i la tranquil•litat del lloc semblava haver deixat a l’oblit aquell moviment de gent que en les poblacions anteriors de l’estada de fra Salvador, havien alterat el funcionament intern. No per això, fra Salvador va fer cap canvi en el seu comportament, que va seguir fent oració a qualsevol moment lliure que li quedava, de tal manera que en retirar-se a la muntanya va escollir una balma pel seu recolliment, la qual ara és coneguda com la Cova de Sant Salvador.
Les autoritats d’Orta també tenien la seva preocupació en veure que de les promeses fetes a l’arribada no hi havia cap novetat, i els que de bon principi dubtaren ja estaven considerar com una cortina de fum les paraules del frare miracler, que s’havia aposentat al convent sense donar senyals de vida com s’acostuma a dir. En aquest impàs d’espera, com era costum al convent, fra Salvador acompanyat d’un altre frare, va sortir a demanar almoina, i en passar pels carrers d’Orta entre els portals d’algunes cases, ja va escoltar paraules de poca credibilitat i menyspreu a la seva persona, i que va replicar dient; “Vosaltres no esteu fent cas dels que us vaig anunciar i us torno a repetir que dintre de poc veureu com es compleixen les meves prediccions”
Efectivament als pocs dies, com una onada que venia de totes procedències, per tots els camins que arribaven a Orta, anaven plens de gent procedents de València, Aragó i de la pròpia Catalunya, amb els carruatges corresponents, animals de càrrega i de a peu, oferint un aspecte de fatiga impregnats de la pols dels camins que el vent característic de la zona els havia omplert els cabells, les cares i les robes, essent portadors de tota mena de malalts, cecs, muts, paralítics, i tota la varietat de malalties conegudes, que com estrella d’orient totes es dirigien al convent en busca del frare Salvador, que d’arreu els havia arribat la notícia de la seva estada a Orta.
De les informacions recollides i que molta gent d’Orta ha sentit explicar dels seus avantpassats, d’aquesta invasió dantesca en tenen el record d’una situació apocalíptica que encara avui en dia els costa d’explicar.
Per la meva part serà al pròxim capítol que anirem desgranant aquesta estada a Orta, on de forma permanent a partir d’aleshores el frare nouvingut és conegut com “Sant Salvador d’Orta”, naturalment sense la lletra “h” que mai havia existit per aquells temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario