De les accions i miracles atribuïts realitzats a Orta, i que fra Salvador era conscient no era ell, sinó per obra del Senyor, en destaquem alguns copiats del dossier de la beatificació.
“Com va ser tan gran la llum, amb que li va enriquir el Cel, i per això tan bona la fama i reputació, de la veritat de les seves paraules, arribant una dia a cert Convent de Monges, amb ser totes elles religioses i devotes ,, no s'atrevien a sortir per veure’l. Sols una, tot i ser ordinàriament escrupolosa, en aquesta ocasió no ho va ser, obligant el desig que tenia per a la salvació de la seva Ànima. Sortint doncs de la grada per demanar el seu remei al Sant. No va esperar el Baró de Déu, al fet que l'informés, estant ja per endavant informat per superior notícia; i així en veure-la li va dir: Filla, gran treball pateixes, sense més motiu, que la teva por mal fundada, perquè sempre et sembla no estar ben confessada, motiu pel qual mai has tingut confessors al teu gust. El Senyor compadit de la teva feina, et donarà un de molt al teu gust i satisfacció; i amb ell viuràs contenta i lliure del turment que pateixes, i a les seves mans, i direcció acabaràs aquesta miserable vida. Passat poc temps es va complir tot el que va predir fra Salvador.
- En una ocasió li van demanar algunes persones devotes, amb l'encariment i eficàcia, que solen els amics, donés vista a un cec. Va respondre el Sant; Digueu a aquest cec que dejuni tres dies i procuri apartar-se, per mitjà de la confessió sacramental del pecat, en què es troba; fetes aquestes diligències, que vingui, i estigui amb la seguretat de quedar amb vista, però veureu amb evidència, com no ho voldrà fer de obstinat. Van notificar de la promesa, amb les referides condicions i circumstàncies, el cec el que pel, compassius havien intercedit, persuadint-li tot el que el Sant manava per a la seva curació. i remei; mes no van poder demanar de és confessés; i allà es va quedar cec tota la seva vida, complint tot el que va predir el servent de Déu.
- Un Clergue de la Ciutat de Girona, de nom Esteve Pasqual, cap a nou anys, que patia una malaltia molt penosa, tenint en la cara unes nafres, o úlceres tan enutjoses, que sobre tenir-la molt enlletgida, no podia sofrir els dolors que sentia, ni tolerar la fetor i corrupció en tanta escabrositat. Va ser al Convent de Girona, on de trànsit era el Sant fra Salvador, li pregar, que compadit de la seva feina, li demanés. Digué el servent de Déu; Fill tu estàs descombregat per aquest cas, i allà vés-te'n a Bisbe i Prelat i amb humilitat demana et absolgui, i després tindràs salut. Va posar-ho en execució el Clergue, i rebuda l'absolució del seu prelat, va quedar lliure d'aquella fastigosa i molesta malaltia.”
- Un ric mercader anomenat Campoliers, el qual tenia una cama en molt mal estat, fou aconsellat per uns amics anar a Orta, donat que un cavaller d’aquella mateixa ciutat Miguel de Zarriera, de notable família havia curat. Sense cap confiança va dir al seu amics, que l’únic que faria seria gastar diners per a res. Va anar al Convent d’Orta i en veure tanta gent, es va sentir incòmode, i per observar el que passava va quedar-se entre la multitud per veure com anava la cosa. En aparèixer fra Salvador i fer la salutació i benedicció de rigor, com sempre anava passant pel mig dels malalts als quals en una sola mirada anava sanat. En arribar al ric mercader, i amb total sorpresa per aquest, li va dir: “no curaràs de la cama, però encara et faràs més ric, la teva manca de fe no et pot curar”. La reacció d’aquell home fou de ràbia desesperada dient; “aquest frare és un dimoni, com és possible que sàpiga el que penso si no em coneix de res”. Va fugir d’Orta renegant i fent burletes del frare Salvador, però en retornar al seu domicili, va veure com els seus negocis havien crescut durant la seva absència, però el seu pecat el va pagar en una mort sobtada, que els seus amics i familiars van recordar i atribuir al Sant.
- Antonio Massip de les seves afirmacions per al procés de beatificació, havia afirmant que essent seglar i gentilhome del Duc de Sogorb i de Cardona, volent conèixer a fra Salvador, es va desplaçar fins a Orta per besar la ma del Sant Baró servent de Déu i rebre la seva benedicció. Així fou i fra Salvador li va dir; “tu seràs sacerdot”, al qual li respongué que no és creia el que li deia. A més li va manifestar que ell no tenia un tan alt grau de preparació per ser-ho. Fra Salvador li respongué; “En la Casa de Déu, es guanya més amb la Consciència pura, que amb la gran Ciència. Al cap de poc mesos i no poden treure del pensament el que fra Salvador li havia dit, va complir la Profecia i es va fer sacerdot.
- Un cas més sorprenent és el viscut per Juan Ximenes de la vila de Falset, essent Arquebisbe de Tarragona, també fou aconsellat per anar a Orta i veure a fra Salvador, que podia sanar com feia amb els demés. La resposta fou que no creia en els miracles, que per aquella època altra gent feia pràctiques similars, amb total idolatria i falsedats. Finalment va cedir però dient als seus el següent; “Yo voy allá, y haré cuenta, si me vale, que me valga”. En arribar al Sant, respectuosament es va agenollar per rebre la benedicció, i en acabar “en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”, fra Salvador li va dir; “si te vale, que te valga, y si no te vale, no te valga”. La sorpresa fou majúscula i la indignació també, però la resta de clergues que l’acompanyaven varen entendre perfectament, que fra Salvador només era el portador de la voluntat Divina, i l’arquebisbe no va sanar.
- Altres; Pere Sabater de Tortosa, como volia anar al rei de França per curar.
-Rafaela Peci de Girona, que demanà al Sant per tal tingués fills la seva germana.
- Sor Jerònima Camps, novícia que era paralítica.
- Donya Jerònima de Cardona, Abadessa del Monestir de Pedralbes, demanà a fra Salvador el retorn de la vista a un cec.
- També al Monestir de Pedralbes Donya Madalena de Torelles, la va curar dels turments que tenia,
Fins aquí una petita mostra, donat que fou tal la quantitat de miracles atribuïts, que foren necessàries moltes pàgines, i altres com el de la nena basca que no podia parlar, en ser curada davant la sorpresa dels pares, va fer-ho en català.
No hay comentarios:
Publicar un comentario