De les lloances i reconeixement a la devoció manifesta per un Sant o Mare de Déu, i dintre les celebracions col•lectives, havent fet les oracions pertinents, i escoltades les homilies corresponents, son el càntics de poble que en forma de goigs, en música i lletra, composa un seguit de frases al•lusives al Sant o Mare de Déu, ja sigui dintre la capella o església, com en les solemnes processons que habitualment es fan com a colofó a cada celebració dintre la litúrgia de l’any, o per les romeries i rogatives que encara perduren, ja sigui per agrair o demanar la intervenció divina, per causes que no segueixen el ritme natural, com poden ser la meteorologia, de quina pluja necessiten els camps.
En el cas de fra Salvador els cants de lloança son en reconeixement a la seva obra miraculosa, que per boca seva i així és van reconèixer, sempre feia per la voluntat de Déu, de la Mare de Déu, o del Crist crucificat, en nom dels quals sempre feia les benediccions, just al moment de produir-se la curació dels malalts.
Fent un incís en la biografia de fra Salvador, i espigolant el text original preparat per la seva beatificació, l’any 1606 sota el Papa Pau V, no fou fins el 1711 amb el Papa Climent XI, que es va consolidar. Tenim en compte que tot està escrit en llengua castellana, (quan encara no era obligat pel Decret de Nova Planta), però en arribar als càntics i goigs el tenim en català antic, que no difereix gaire de l’actual.
Goigs procedents del Poble Sec de Barcelona.
Goigs editats a Reus, on també va estar Sant Salvador
No hay comentarios:
Publicar un comentario