De la seva estada a Bellpuig el pare superior de la comunitat franciscana, va tindre a fra Salvador sotmès a un aïllament molt sever, de manera que la seva vigilància era constant per tal no sortís de la cuina on l’havia assignat, per tal no fos descoberta la seva estada i evitar el que havia passat en els anteriors convents, poc convençut de la veracitat de les atribucions miraculoses que li donaven certa fama, per aquells que havien sanat les seves malalties. Com la seva arribada havia estat desconeguda pels seus seguidors, potser era la millor manera de persuadir-los si no veien la seva presència.
No deuria estar molt tranquil, quan era observat per tal no tingués temps lliure, i com la terra del Pla d’Urgell era generosa en fruita, li feia preparar melmelades per la despensa dels dies d’hivern per abastir la pròpia comunitat del convent, i per atendre els pobres que en compliment de les regles de Orde era obligat a donar al menys un cop per setmana.
D’aquesta rigorosa observació, fra Salvador en tindre les limitacions imposades, sempre disposava de petits moments per fer les seves oracions i plegaries en un racó de la cuina, transformant el seu cos de tal manera, que semblava talment s’enlairés del terra en aquest estat d’èxtasi que només és possible quan la compenetració és de grau tant elevat, que a ulls dels observadors els semblava estava més al cel que a la terra.
El pare superior estava al•lucinat d’aquelles vivències, considerant que aquella forma de demanar perdó i orar no era normal en qualsevol altre dels frares, que complint totes les normes i mostrant les seves aptituds, dedicació a la oració, predicació i servei a l’Església, el cas de fra Salvador s’apartava d’aquesta lògica en estar dotat d’unes aptituds que no havia aprés de les ensenyances teològiques i doctrinals ordinàries. Cridat al seu despatx va estar dialogant sobre diversos aspectes religiosos de la fe cristiana, arribant al convenciment que de la seva humilitat sorgia una saviesa que no era pròpia d’un ser humà, sense rebre ajuda de la providència.
Era pròxima la celebració de Corts a Montsó on havia d’acudir Ramon Folc i entrevistar-se amb el rei Felip II d’Espanya, amb el qual havia tingut alguna topada quan era Governador del Regne de Nàpols. Exposats els arguments a fra Salvador li manifesta la seva angoixa, suposant què Felip II voldria passar comptes amb ell, com podia ser l’empresonament.
Fra Salvador, respongué amb seguretat; "Estigueu tranquil senyor i confieu en Déu en la seva Santíssima Mare, que no aneu a rebre cap menyspreu, sinó un gran honor. Però l'Almirall insistia. Fra Salvador va continuar: "Els vostres temors seran grans fins al moment de parlar amb el Rei", però en aquell mateix instant, Déu els convertirà en gran satisfacció i honor vostre; recordeu el que us dic.
Quan l'Almirall va haver arribat a Montsó, va sentir certs rumors molt desfavorables per a la seva persona; fins i tot d'algunes li van dir que el Rei li havia manat trucar per decapitar-lo. Ell, no obstant això, confiava en les paraules de Fra Salvador. En arribat l'hora de l'audiència amb el rei Felip II i l'Almirall va entrar a la cambra reial, aquest li va saludar dient-li: "Benvingut sigueu, almirall. No fa un parell d'hores hem rebut per correu exprés la notícia que els francesos han assetjada la ciutat de Perpinyà. No us distrèieu i posar-vos al moment en camí, i feu el que tots esperem de vós ".
En tornar Ramon Folc al palau de Bellpuig, va enviar a buscar a fra Salvador, per donar-li les gràcies, dient al davant de tots els presents “Aquest frare és un Sant, tot anat com el va dir al peu de la lletra. Del temps restants que va estar a Bellpuig no ho sabem, però possiblement aquest fet va transcendir i una vegada més al convent va acudir els malalts que anaven a la recerca del frare per la seva curació.
La nissaga dels Anglesola, barons de Bellpuig, va ser molt important en la conquesta definitiva de la Catalunya Nova, i hem de destacar que fins als primers anys del segle XIV Bellpuig va ser comandada pels Anglesola, i posteriorment ho faran els Cardona, que deixaran la seva pròpia empremta en el territori.
Aquest traspàs de la baronia va tenir lloc dos-cents anys després de la seva creació; Ramon d’Anglesola va morir el 1386 sense descendència i l’herència va passar al seu nebot Hug de Cardona-Anglesola (fill de la seva germana Beatriu, casada amb els Cardona). Per tant, una branca d’un dels llinatges més importants de Catalunya es va instal•lar a Bellpuig.
En aquest temps (finals del segle XIV), la nissaga dels Cardona era forta i poderosa i s’havia escampat arreu, sovint jugant papers importants en l’àmbit militar, prop de la reialesa catalana. Això els va valer títols militars i nobiliaris, de manera que van estrènyer llaços amb potents famílies catalanes d’Occident. Per comprendre la fortalesa d’aquesta nissaga cal saber que, a diferència d’altres, els Cardona eren una de les poques famílies que traspassaven els títols, tant per línia masculina com femenina, fet que els ajudava a propagar-se cada vegada més.
De fet, a Bellpuig, durant la guerra civil catalana (1462 - 1472) va haver-hi una traïció dins la nissaga dels Cardona: mentre el baró de Bellpuig (Hug de Cardona) era fidel a la Generalitat i al Príncep de Viana, que creia en l’autonomia de la Corona d’Aragó, el seu germà Antoni de Cardona va fer costat al rei Joan II en la seva voluntat d’unir les corones d’Aragó i Castella.
Aquesta fidelitat al rei li va donar la baronia de Bellpuig (que va ser presa a Hug de Cardona com a càstig per haver donat suport al Príncep de Viana). Quan va morir el nou baró, el seu fill Ramon Folch III de Cardona (personatge cabdal en la història de Bellpuig) va quedar sota la protecció de l’infant Ferran, futur Ferran el Catòlic.
No podem oblidar un fet cabdal en la història que té lloc en aquesta època durant el regnat del rei Ferran i la seva esposa, Isabel: el finançament del viatge de Cristòfor Colom cap a les Índies, tot buscant una nova ruta que va portar al descobriment d’un nou continent Amèrica, el 1492. Però a finals del segle XV, després de la conquesta d’Amèrica, el rei Ferran concentra la seva activitat en la tradicional expansió aragonesa cap a la Mediterrània, principalment Itàlia i el nord d’Àfrica. Mitjançant el Tractat de Barcelona de 1493 va recuperar el Rosselló i la Cerdanya, que feia anys que estaven en mans franceses. També va organtizar la Lliga Santa a Itàlia, que va aconseguir expulsar les tropes franceses (Carles VIII) del Regne de Nàpols i recuperar-lo per a la Corona d’Aragó (1504).
Ramon Folch III de Cardona va ser un dels grans capitans en aquests campanyes, i va aconseguir ser nomenat capità general, virrei de Sicília i, finalment, virrei de Nàpols.
RAMON FOLCH III DE CARDONA-ANGLESOLA
Fill del baró de Bellpuig, aquest personatge va quedar sota la tutela de Ferran II en morir el seu pare. Aquesta amistat amb l’infant li va valer grans possessions i diners que li van permetre deixar una forta empremta a Bellpuig (com ara el convent de Sant Bartomeu o el mausoleu). Tot i que va tenir grans condecoracions militars, aquestes també són més fruit de la seva amistat amb Ferran el Catòlic que de les proeses al camp de batalla, tot i que va tenir particiació activa en la recuperació de Nàpols durant la Lliga Santa, ja que va aconseguir el títol de virrei de Nàpols i de Sicília en senyal de reconeixement.
Podem constatar la importància de Ramon Folch de Cardona en la vida militar de l’època en el fet que el dia de Nadal de 1511 el mateix Papa en persona va beneir-lo a ell i a la seva espasa per les batalles que havia de lliurar com a capità general de la Lliga Santa (acord signat entre el Papat, la Corona d’Aragó, Venècia i després Anglaterra).
El mausoleu va ser encomanat per Isabel de Requesens –esposa de Ramon Folch III de Cardona- Anglesola– a l’artista italià Giovanni da Nola com a homenatge al seu difunt marit. De fet, a Catalunya la major part de l’escultura d’importació és d’art funerari i de molts nobles membres d’institucions al Regne de Nàpols nomenats pel rei Ferran.
El mausoleu sencer va ser esculpit amb marbre de Carrara a Itàlia i després desmuntat i enviades totes les peces numerades per mar fins a Salou, i per terra amb carro fins a Bellpuig el 1530 per ser instal•lat al convent de Sant Bartomeu (que el mateix Ramon Folch de Cardona-Anglesola havia fet construir anys enrere). Per tant, estem parlant d’art renaixentista italià del Cinquecento de mans del gran mestre Giovanni da Nola.
El mausoleu va romandre dins el convent fins a les desamortitzacions de Mendizábal (finals del segle XIX), quan el convent va ser desallotjat i el mausoleu traslladat a l’església parroquial de Sant Nicolau, on encara és avui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario