Capitol 5

Santa Coloma de Farners, recorda Sant Salvador com a fill que és del poble, tot portar i ser conegut com Sant Salvador d’Orta, a resultes de la llarga estada que va fer a la població de la Terra Alta (en aquella època Castellania d’Amposta), però resulta que Santa Coloma de Farners, és terra de sants, començant pel nom del poble, i també de Sant Dalmau Moner (dominic 1291-1341), que junt amb Sant Salvador (1520-1567) figuren lesimatges de l’altar major de l’església parroquial.
De Sant Dalmau Moner, és recorda una llegenda de la pedra negra ara dita Dalmaua que era situada a meitat camí de Girona, lloc on feia parada per menjar i continuar. Però la seva història esdevé en ser frare dominic, dedicat a la predicació, conversió i preparació de joves nois que serien futurs dominics. La pedra era tocada en tindre poders sobrenaturals en protegir els camps, bonança i propietats curatives.
Això ens dona a entendre que Santa Coloma comparteix ambdós sants, si be és per Sant Sebastià a la seva ermita, quan es celebra major festa. Pel que fa a Sant Salvador en el capítol anterior ja s’ha fet esment al gran parc que te dedicat, on també hi ha la font dintre la pedra que raja actualment per tres punts diferents, si be anteriorment en una placeta hi havia l’antiga font amb ceràmica de Sant Salvador en una petita majòlica, i darrerament a l’entrada del parc hi ha un gran monument, que recorda a Sant Salvador i la gent que prega salvació i curació de les seves malalties obra de l’artista Glòria Morera i Font erigit el 1989. (Portada de “Orta sempre al cor” d’ahir)

 Retornant als anys de la naixença fins que va marxar Sant Salvador de Santa Coloma, recollim algunes dades que ens ha deixat el Pare Fra Dimas Serpi, Provincial de Sardenya i Comissari Apostòlic per la informació, beatificació i canonització de fra Salvador, de les quals poca cosa sabem dels seus germans amb els quals va conviure. Fent un extracte o resum de la llarga dissertació que fa el pare Dimas, amb la finalitat de revestir al màxim el seu informe sobre la vida a Santa Coloma, podem deduir que els pares no podien donar abast en atendre els serveis de l’Hospital, que per altra banda pocs recursos el deuria proporcionar, ja que pel que sembla donaven tot el que tenien a la gent necessitada que estaven atenent, i no consta cap salari per la seva feina, que potser quedava limitada a l’alimentació que el centre repartia en general per a tots els acollits. De la seva germana gran, cap la possibilitat també ajudava als pares i el germà petit per la seva curta edat poca cosa podia fer. Així fra Salvador ha de compartir varies activitats a la vegada com era, anar a l’escola, les tasques auxiliars de l’Hospital (anar a buscar llenya i aigua), i a més coneixem que també tenia unes cabres i ovelles per pasturar. En aquestes hores més assossegades en cuidar el petit ramat, anava sorgint dintre el seu cos, l’estima per les coses de l’església que en veure les calamitats de l’Hospital van fer despertar les ànsies caritatives i les creences religioses, en dedicar hores a la oració dintre del temple, de les poques que disposava.

De la mort prematura dels pares també poca informació en tenim, però tot fa suposar fou per contagi agafat al mateix hospital, que per aquella època la pesta negra i altres malalties infeccioses eren molt freqüents, i ens trobem que fra Salvador ja te la edat de catorze anys, i la germana Blaia contrau matrimoni i és desplaça a Barcelona. Tot fa suposar no tindrien altres parents o familiars a Santa Coloma de Farners, que s’emporten al seu germà Salvador, però del petit Antonio, no en tenim més referència, i sense que sigui afirmatiu i donat que la mortalitat infantil era molt freqüent ho deixem aquí.
No abandonem Santa Coloma, sense fer esment fou bressol d’altres il•lustres personalitats com el bisbe de Girona Narcís Jubany (1913 -1996), l’escriptor i poeta Salvador Espriu (1913-1985), el catedràtic d’hebreu i llengua àrab en Josep M. Millàs i Vallicrosa (1897-1970), l’escultor Josep Martí i Sabé (1915 -2006), el paisatgista Josep Beulas i Recasens (1921) , i entre altres també; Artur Prat Chacón (Capità de l’Armada 1879), Simó Isidre Brun i Arana (Infermer, beat i màrtir del 1936) i el jugador del CF Barcelona en Esteve Fradera Serrat 1980/1990).
De la visita efectuada a Santa Coloma de Farners, cal dir que presenta un bon aspecte en la seva entrada principal, on està ubicada la zona industrial i comercial i en entrar a la població disposem de places i espais a tocar el casc antic per poder aparcar sense problema, cosa important avui en dia. Del passeig pels carrers de la ciutat van apareixen una gran quantitat de façanes notables de cases modernistes, la més visible per estar en una cruïlla de carrers, és on estan ubicades les oficina de “la Caixa”, i en paral•lel dos carrers que ens porten a l’església parroquial, on abunden les pastisseries, amb la fabricació de la coneguda marca Trias fundada el 1894. La plaça de Farners, presidida per l’església parroquial, té un sector cobert dit les Mesures, on se celebra el mercat del dilluns. A la plaça del Firal se celebraven antigament les fires de bestiar. Davant la capella de Sant Sebastià hi ha una petita plaça. Del parc ja hem fet referència i a les afores tenim el castell de Farners a dalt la muntanya a uns cinc km, i un seguit d’ermites que cal fer una ruta exprés per visitar-les

Pintura a l'església de Santa Coloma, que representa a Sant Dalmau Moner

La placa que te a la Font del parc de Sant Salvador d'Orta.