ORTA SANT SALVADOR – UN SANT NOSTRE.
Iniciem a partir d’avui un seguit d’articles destinats a donar a conèixer en més profunditat, la figura de Sant Salvador d’Orta com així és conegut sense haver nascut en aquesta localitat, ni tampoc haver-hi mort, però de vegades i en aquest cas així és, la petjada de la seva estada ha fet mèrits més que suficients per considerar-lo un Sant de casa.
Per no alterar la finalitat de “Orta sempre al cor”, destinat a la recuperació del topònim, també seguirem incloent els articles, que son mereixedors de publicar per tal els lectors tinguin ple coneixement de la falta de respecte que s’ha tingut i es manté, en anomenar el nom de la població com encara es fa en l’actualitat.
Sense cap pretensió es pugui considerar un altre llibre dels publicats fins ara, de la vida i miracles de Sant Salvador, procurarem de tots ells i d’altres publicacions, agafar amb el màxim rigor totes les parts més interessants per conèixer millor com va ser la seva vida i en particular de la seva llarga estada a Orta, de la qual en queden records vius i sentits de persones que per contalles dels seus avantpassats no queden en l’oblit.
El frare Salvador, fra Salvador per abreujar i tal com se’l anomena freqüentment, forçosament va lligat amb la religió que va sentir intensament, però el més essencial va estar la seva humilitat i ganes de servei llargament demostrades durant tota la seva vida. Si mirem el Santoral de l’església podem veure com han passat a la glorificació dels altars personatges de més considerada vàlua, en especial per ocupar càrrecs de responsabilitat clerical que van des de bisbes fins als papes, però si ho permeteu, el senzill “salvadoret”, mai va tindre aquesta categoria ni pretensió, però és evident, que els seus mèrits també l’han portat als altars amb el mateix mereixement o potser més que altres que comparteixen el santoral catòlic.
Iniciem a partir d’avui un seguit d’articles destinats a donar a conèixer en més profunditat, la figura de Sant Salvador d’Orta com així és conegut sense haver nascut en aquesta localitat, ni tampoc haver-hi mort, però de vegades i en aquest cas així és, la petjada de la seva estada ha fet mèrits més que suficients per considerar-lo un Sant de casa.
Per no alterar la finalitat de “Orta sempre al cor”, destinat a la recuperació del topònim, també seguirem incloent els articles, que son mereixedors de publicar per tal els lectors tinguin ple coneixement de la falta de respecte que s’ha tingut i es manté, en anomenar el nom de la població com encara es fa en l’actualitat.
Sense cap pretensió es pugui considerar un altre llibre dels publicats fins ara, de la vida i miracles de Sant Salvador, procurarem de tots ells i d’altres publicacions, agafar amb el màxim rigor totes les parts més interessants per conèixer millor com va ser la seva vida i en particular de la seva llarga estada a Orta, de la qual en queden records vius i sentits de persones que per contalles dels seus avantpassats no queden en l’oblit.
El frare Salvador, fra Salvador per abreujar i tal com se’l anomena freqüentment, forçosament va lligat amb la religió que va sentir intensament, però el més essencial va estar la seva humilitat i ganes de servei llargament demostrades durant tota la seva vida. Si mirem el Santoral de l’església podem veure com han passat a la glorificació dels altars personatges de més considerada vàlua, en especial per ocupar càrrecs de responsabilitat clerical que van des de bisbes fins als papes, però si ho permeteu, el senzill “salvadoret”, mai va tindre aquesta categoria ni pretensió, però és evident, que els seus mèrits també l’han portat als altars amb el mateix mereixement o potser més que altres que comparteixen el santoral catòlic.
El poble d’Orta és sent orgullós del seu pas pel convent de Ntra. Sra. dels Àngels, dit per l’època de Nostra senyora de Gràcia d’Orta, que comparteix actualment amb nom de Sant Salvador d’Orta per pronunciament popular, donat que l’estima que manifesta en el seu honor, potser és més per la seva persona, que no per la trajectòria miraculosa, de la qual se’n ha fet per part d’escriptors i historiadors un gra massa, com s’acostuma a dir. Ara bé, es evident i així testimonialment és transmet de generació en generació, que durant els més de deu anys d’estada, i la gran quantitat de gent que va acudir a Orta durant aquells anys, perdura en el record, molts dels fets ocorreguts encara que en versions moltes vegades dispars.
El que és evident i en això hi ha plena coincidència, és la senzillesa del seu comportament, en sentir la religió en grau tan elevat, que possiblement en aquest pensament perpetu, la seva potestat divina era reforçada per aquest ànim de servir als més desfavorits, que ell volia impregnar als seus peticionaris, per fer-los partícips actius en una fe que encomanava amb la més pura senzillesa del món.
Dit així pot semblar com una ideologia sectària, però lluny d’aquest aspecte, només caldrà veure al llarg dels propers articles, que fra Salvador no era un predicador com a tal, sinó què, en sortir a dalt dels 33 esglaons que porten a l’entrada del convent, el seguit de malalts, acompanyants, curiosos i observadors es veien impregnats d’aquest èxtasis col•lectiu que la seva persona impregnava pel sol fet d’aparèixer. No cal dir, que baixant les escales d’una en una, i prenent atenció als seus pelegrins, en una sola mirada o posant la ma a sobre el cap de l’afortunat que rebia aquest privilegi, era més que suficient per expandir la seva humanitat a la resta de gent que diàriament acudia per les seves supliques. Era Sant Salvador realment l’home miraculós?, més endavant en parlarem.
Sense aprofundir més en aquest capítol, i donat que no tothom comparteix els mateixos sentiments en religió, el sol fet que fra Salvador hagi passat a la consideració de Sant, no resta encara que sigui per respecte, donar el reconeixement que mereix i per suposat el renom que aporta a Orta amb la qual va estar vinculat i ho serà al llarg dels segles.
El que és evident i en això hi ha plena coincidència, és la senzillesa del seu comportament, en sentir la religió en grau tan elevat, que possiblement en aquest pensament perpetu, la seva potestat divina era reforçada per aquest ànim de servir als més desfavorits, que ell volia impregnar als seus peticionaris, per fer-los partícips actius en una fe que encomanava amb la més pura senzillesa del món.
Dit així pot semblar com una ideologia sectària, però lluny d’aquest aspecte, només caldrà veure al llarg dels propers articles, que fra Salvador no era un predicador com a tal, sinó què, en sortir a dalt dels 33 esglaons que porten a l’entrada del convent, el seguit de malalts, acompanyants, curiosos i observadors es veien impregnats d’aquest èxtasis col•lectiu que la seva persona impregnava pel sol fet d’aparèixer. No cal dir, que baixant les escales d’una en una, i prenent atenció als seus pelegrins, en una sola mirada o posant la ma a sobre el cap de l’afortunat que rebia aquest privilegi, era més que suficient per expandir la seva humanitat a la resta de gent que diàriament acudia per les seves supliques. Era Sant Salvador realment l’home miraculós?, més endavant en parlarem.
Sense aprofundir més en aquest capítol, i donat que no tothom comparteix els mateixos sentiments en religió, el sol fet que fra Salvador hagi passat a la consideració de Sant, no resta encara que sigui per respecte, donar el reconeixement que mereix i per suposat el renom que aporta a Orta amb la qual va estar vinculat i ho serà al llarg dels segles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario