SANT SALVADOR AL MONESTIR DE MONTSERRAT
Dels llibres consultats, tots tracten lleugerament l’estada de fra Salvador al Monestir de Montserrat, no donant massa importància en considerar fou un passatge més de la seva vida, Al contrari és el que penso, ja que considero fou determinant i el primer pas per la seva futura projecció com a frare en despertar els seus sentiments religiosos, de pietat, caritat i servei al pròxim en el context de la religió cristiana, heretada de la educació rebuda i exemple dels seus pares.
Va conèixer com era una comunitat religiosa en el seu interior, i la base fonamental de la seva existència dedicada a la oració, i servitud al necessitat. Per aquells anys, no al nivell de l’entorn més comercial com ara, el Monestir de Montserrat ja era lloc de peregrinació, que malgrat les dificultats per arribar al Monestir, la procedència dels fidels de diversos països i religions ja era notable. Naturalment no em refereixo a la vida monàstica dels benedictins que ara, com de segles, segueixen amb el compliment de les seves regles, càntics i oracions, què a més, actualment dediquen moltes hores a l’ensenyament dels membres de la Escolania, prou coneguda arreu del món, com també a la investigació, estudi teològic i publicació de llibres de rellevància literària amb estudis científics i acurats de totes les matèries.
El nostre benvolgut i estimat “Salvadoret”, és admès possiblement per la seva cara i actitud de bona fe i millor voluntat, que dels estudis que posseeix, que per altres frares eren determinants, però la modèstia també és una gran virtut i mereix un alt grau de benevolència. Així accepta el quedar-se a Montserrat, en les condicions que imposa el pare Abat, que accepta amb resignació, però amb alegria i el pensament posant en la voluntat de Déu. I d’aquesta manera sense tindre nocions de cuina, o possiblement de les experiències de la seva vida a l’hospital de Santa Coloma de Farnés, el nou ajudant de cuiner surt per la muntanya a la recerca de certes herbes que coneix, i donen un millor sabor al menjar, cosa que noten el frares de la comunitat, sense canviar el menú en la seva austeritat que els caracteritza.
Dels llibres consultats, tots tracten lleugerament l’estada de fra Salvador al Monestir de Montserrat, no donant massa importància en considerar fou un passatge més de la seva vida, Al contrari és el que penso, ja que considero fou determinant i el primer pas per la seva futura projecció com a frare en despertar els seus sentiments religiosos, de pietat, caritat i servei al pròxim en el context de la religió cristiana, heretada de la educació rebuda i exemple dels seus pares.
Va conèixer com era una comunitat religiosa en el seu interior, i la base fonamental de la seva existència dedicada a la oració, i servitud al necessitat. Per aquells anys, no al nivell de l’entorn més comercial com ara, el Monestir de Montserrat ja era lloc de peregrinació, que malgrat les dificultats per arribar al Monestir, la procedència dels fidels de diversos països i religions ja era notable. Naturalment no em refereixo a la vida monàstica dels benedictins que ara, com de segles, segueixen amb el compliment de les seves regles, càntics i oracions, què a més, actualment dediquen moltes hores a l’ensenyament dels membres de la Escolania, prou coneguda arreu del món, com també a la investigació, estudi teològic i publicació de llibres de rellevància literària amb estudis científics i acurats de totes les matèries.
El nostre benvolgut i estimat “Salvadoret”, és admès possiblement per la seva cara i actitud de bona fe i millor voluntat, que dels estudis que posseeix, que per altres frares eren determinants, però la modèstia també és una gran virtut i mereix un alt grau de benevolència. Així accepta el quedar-se a Montserrat, en les condicions que imposa el pare Abat, que accepta amb resignació, però amb alegria i el pensament posant en la voluntat de Déu. I d’aquesta manera sense tindre nocions de cuina, o possiblement de les experiències de la seva vida a l’hospital de Santa Coloma de Farnés, el nou ajudant de cuiner surt per la muntanya a la recerca de certes herbes que coneix, i donen un millor sabor al menjar, cosa que noten el frares de la comunitat, sense canviar el menú en la seva austeritat que els caracteritza.
Aquest punt és important, perquè denota la predisposició per portar vida monàstica, acceptant de bon grat totes les regles i disciplines que mostra la seva alegria en portar-les a terme. Com a dintre el seu cos porta impregnada la seva fe religiosa, ja observada i manifestada des de la seva infantesa, les hores que pot dedicar-se a la oració en els espais lliures que disposa, criden l’atenció a la resta de frares de convivència, els quals decideixen a instancies del pare prior, donar més formació cultural a Salvador, pel que fa a l’escriptura i coneixements de la pròpia religió.
Si donem una ullada a la història monàstica en general, podem observar com els frares també agafaven l’aixada per cultivar els seus hortets i arbres fruiters pels sosteniment intern, a la vegada que al redós del monestir, en la més aïllada i remota geografia disposaven de petites capelles dedicades a la oració i el sacrifici voluntari, fent llargues estades en solitari.
Així sabem, cosa desconeguda per a molts, que la pròpia muntanya de Montserrat entre les moltes capelletes conegudes i altres desaparegudes, hi havia la que va triar frare Salvador per fer-hi les seves estades. Aquesta ermita o capella no era altra que la documentada l’any 1342, construïda sobre una altra més antiga en el punt conegut com les Espases, on hi havia un antic castell del segle IX també desaparegut.
Pel que sembla aquesta capella o ermita tenia un accés molt difícil, i de les ressenyes trobades i segurament en estar escrites per narrar globalment la seva història, ens diuen que fra Salvador passava per aquest sender amb el penya-segat sense protecció, com si fos una catifa plana a ran del cel. Avui en dia aqueta capella és un refugi per excursionistes i escaladors, on ens diuen què per accedir des de Sant Benet, hi ha unes escales amb corriol i desnivell, i no és apte per les persones que no estan preparades, especialment en el darrer tram.
De les referència aconseguides copiem el següent paràgraf; “L’ermita de Sant Salvador pertany a la zona de Tebaida, està situada en l’extrem oriental del massís de Sant Salvador, al peu de la Roca de Sant Salvador i la trompa de l’Elefant, al costat de la Mòmia. Es troba al peu del camí del Pla de la Trinitat a la Serra de Lluerneces per la cara sud. També és coneguda com l’ermita de la Transfiguració. La seva existència es troba documentada des dels primers anys del segle XIII. Hi ha una balma que formava part de l’ermita antiga i en construir la nova la balma fou transformada en un oratori dedicat a la Nativitat del Senyor. L’edifici principal de l’ermita estava custodiat per uns immensos cons que s’aixecaven per tots costats simulant un niu d’ocells. L’any 1812 va ser destruïda per l’exèrcit francès, quatre anys més tard va ser restaurada i es va utilitzar fins al 1821, en què va ser abandonada”.
De la seva estada a Montserrat no en sabem la durada, però segurament fou una mica llarga per tots els relats coneguts, i el fet de tindre estades en aquesta capella allunyada del monestir i de difícil accés, que resulta difícil entendre la seva supervivència entre mig de les roques, sense altre que alguna herba que poca alimentació proporciona.
Com els historiadors salten pàgina, i no havent trobat més informació important sobre l’estada a Montserrat de fra Salvador, que no obstant va deixar la seva petjada en els cims de la muntanya amb el seu nom que perdura, ho deixem per demà el narrar el proper pas que va fer fra Salvador en retornar a Barcelona.
Si donem una ullada a la història monàstica en general, podem observar com els frares també agafaven l’aixada per cultivar els seus hortets i arbres fruiters pels sosteniment intern, a la vegada que al redós del monestir, en la més aïllada i remota geografia disposaven de petites capelles dedicades a la oració i el sacrifici voluntari, fent llargues estades en solitari.
Així sabem, cosa desconeguda per a molts, que la pròpia muntanya de Montserrat entre les moltes capelletes conegudes i altres desaparegudes, hi havia la que va triar frare Salvador per fer-hi les seves estades. Aquesta ermita o capella no era altra que la documentada l’any 1342, construïda sobre una altra més antiga en el punt conegut com les Espases, on hi havia un antic castell del segle IX també desaparegut.
Pel que sembla aquesta capella o ermita tenia un accés molt difícil, i de les ressenyes trobades i segurament en estar escrites per narrar globalment la seva història, ens diuen que fra Salvador passava per aquest sender amb el penya-segat sense protecció, com si fos una catifa plana a ran del cel. Avui en dia aqueta capella és un refugi per excursionistes i escaladors, on ens diuen què per accedir des de Sant Benet, hi ha unes escales amb corriol i desnivell, i no és apte per les persones que no estan preparades, especialment en el darrer tram.
De les referència aconseguides copiem el següent paràgraf; “L’ermita de Sant Salvador pertany a la zona de Tebaida, està situada en l’extrem oriental del massís de Sant Salvador, al peu de la Roca de Sant Salvador i la trompa de l’Elefant, al costat de la Mòmia. Es troba al peu del camí del Pla de la Trinitat a la Serra de Lluerneces per la cara sud. També és coneguda com l’ermita de la Transfiguració. La seva existència es troba documentada des dels primers anys del segle XIII. Hi ha una balma que formava part de l’ermita antiga i en construir la nova la balma fou transformada en un oratori dedicat a la Nativitat del Senyor. L’edifici principal de l’ermita estava custodiat per uns immensos cons que s’aixecaven per tots costats simulant un niu d’ocells. L’any 1812 va ser destruïda per l’exèrcit francès, quatre anys més tard va ser restaurada i es va utilitzar fins al 1821, en què va ser abandonada”.
De la seva estada a Montserrat no en sabem la durada, però segurament fou una mica llarga per tots els relats coneguts, i el fet de tindre estades en aquesta capella allunyada del monestir i de difícil accés, que resulta difícil entendre la seva supervivència entre mig de les roques, sense altre que alguna herba que poca alimentació proporciona.
Com els historiadors salten pàgina, i no havent trobat més informació important sobre l’estada a Montserrat de fra Salvador, que no obstant va deixar la seva petjada en els cims de la muntanya amb el seu nom que perdura, ho deixem per demà el narrar el proper pas que va fer fra Salvador en retornar a Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario