És evident que en tractar temes de religió cada persona te el seu concepte, ja sigui parcial o totalment sobre la credibilitat de cert aspectes, i fins i tot, i això no és nou, que el seu allunyament de qualsevol religió és total. Com no entrarem en aquesta polèmica que pot derivar en comentaris molt particulars, si que demanem una mica de respecte, per si en algun passatge i fets dels propers capítols no s’està d’acord. Com es va dir ahir, com a preàmbul, la vida de Sant Salvador ha estat explicada de diverses maneres, de les quals algunes ofereixen un sentit més planer sobre els fets miraculosos, i altres alteren més el seu significat, tot depenent de qui ha escrit la seva història. També podem caure en el mateix error, tot i que procuraré no fer-ho, però és evident que tota història s’ha de consultar de totes les fonts possibles per cercar la màxima proximitat i imparcialitat.
També cal tindre molt en compte la època que va viure Sant Salvador, és molt diferent a l’actual, i encara que només han passat 468 anys, d’aquell 1547 que va arribar al convent d’Orta, la evolució de la vida ha canviat, inclús pel que fa al seguiment religiós d’algunes persones. És notori saber, que la mateixa església no va tindre en compte els fets miraculosos, ni en vida de fra Salvador, ni en ser beatificat, però si cal tindre present les atribucions que van donar testimonis directes, de curacions i miracles que així ho van considerar i ningú els pot negar per la seva evidència i veracitat d’una realitat que varen viure en persona.
D’aquest recull d’informació caldrà tindre en compte la biografia que consta en el primer Procés de Beatificació i les aportacions del llibre editat el 1732 per Fray Pacifico Guifo i Pirella, tot i la seva complicada versió en explicar els fets. D’altres autors més moderns anirem espigolant la part literària, què, a parer propi, pugui estar més propera a la veracitat històrica, més que a llegendes que de vegades pretenen influenciar en derivacions de dubtosa procedència, fins i tot imaginatives.
Com al llarg de la història veiem que les èpoques “difícils” és succeeixen una darrera l’altra, també en aquest segle XVI que li va tocar viure a fra Salvador no era camí de roses. La política i la religió des què el món és món, van agafades de bracet i una amb l’altra és complementen, quan en realitat la seva funció és ben diferent en el sí dels seus propòsits. En aquella època, recent expulsats el àrabs de la península pel “Reis Catòlics”, les lleis per mantindre l’ordre intern, van enfocades en potenciar oficialment el cristianisme per part de l’Estat, no tan sols com a creença en la fe, i a imitació d’altres nacions del continent, amb el vist i plau del Papa, es crea la Santa Inquisició, per acabar amb la quantitat d’actes de bruixeria i superstició que pregonen gent de vagància, captaires i vividors, que distorsionen la fe catòlica predicada pels seus apòstols, fins i tot portant a la foguera a persones que més tard foren santificades, però que al seu moment no eren de bon grat dels inquisidors, per un excés de cel religiós. Sense entrar en més detalls, dels quals se’n poden escriure pàgines, el dilema que tenen els frares franciscans amb fra Salvador, consisteix precisament en controlar i en part apartar de la vida pública al frare miraculós, per evitar conflictes innecessaris. Però és dóna el cas, que l’actitud piadosa i el total compliment de les estrictes regles franciscanes, el jove frare les porta en obediència absoluta, dedicant el poc temps lliure que li permeten les seves obligacions, a passar hores i hores en oració i súplica, la qual és observada rigorosament sense trobar cap falta. No obstant, i ho veurem al llarg dels capítols següents, fra Salvador rep reprimendes dels seus superiors que mai protesta, ans al contrari la seva resposta sempre és amb una altra oració feta amb tota la humilitat que el caracteritza, en penediment propi, i perdonant als que li apliquen les reprimendes, deixant sempre en oració a la voluntat de Déu el bon afer celestial, del qual confia havent omplert la seva vida.
Així doncs, no podem considerar llegenda, quant son tants els fets i seguiment de tota la seva biografia de la seva vida, de la qual han estat tants i tants els testimonis que així ho han manifestat i transmès vers les generacions.
En la confiança mereixi el vostre seguiment, durant els pròxims dies anirem fent esment a la trajectòria de frare Salvador, fins que va arribar als altars el 1938 en plena guerra civil, quan precisament la nostra terra estava passant per moments ben difícils pels seus habitants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario