Fra SALVADOR D’ORTA FA EL GRAN PAS IMPORTANT.
Una vegada més, els comentaristes i historiadors d’aquella època, fan un salt i ens deixen orfes d’una informació que tindrem que suposar. El fet és que el jove Salvador, havent passat bastant temps al Monestir de Montserrat, i tal com s’explica a l’article anterior, malgrat les mostres vocacionals mostrades, les estades a l’ermita a dalt els singles, i el seu comportament d’obediència i sacrifici, possiblement els frares benedictins, no el van considerar amb prou formació i capacitat per formar part com a membre del seu cenobi. Sigui com va anar la causa, el cert és que les cròniques ens diuen que durant uns anys i fins la edat del vint anys, va fer de pagès a les rodalies de Barcelona, sense especificar el lloc exacte, tot fent suposar fou a les hortes que hi havia a tocar la ciutat, on els barris actuals eren petits pobles distants uns dels altres.
No podem pensar que els frares montserratins el fessin fora del convent del monestir, mentre les cròniques només parlen d’alabances, humilitat i religiositat extrema, amb obediència absoluta, però si ens situem a l’època en matèria de religió, podem observar l’abundància de homes i dones que ja tenen el mot de “beats”, pel sol fet de dedicar part de la seva vida a la religió, les seves creences fins i tot arribar a la situació de èxtasi, proliferant les aparicions de verges en determinades persones, trobada de imatges sobretot en pastorets, i fets miraculosos que anaven formant part de llegendes que eren seguides per bona part de la feligresia, sempre posades en quarantena per l’església, però tampoc podien negar davant evidències tangibles, narrades pels protagonistes i gent del seu entorn que les havien viscut.
Particularment, aposto què els frares de Montserrat, i possiblement per mitjà del seu prior, en vindre tanta quantitat de gent a la Santa Muntanya, parlaria amb algun terratinent de casa benestant, per tal de donar feina i una bona sortida a fra Salvador, per seguir una vida laboral, que estan en família cristiana, no tindria problemes per les seves pràctiques religioses. Ans el contrari, ja que de la crònica d’un butlletí parroquial, he trobat un apunt pel qual sembla que la mestressa de la casa d’acollida, en veure la religiositat de fra Salvador, li facilitava els llibres que disposava dels Evangelis, perquè fra Salvador anés ampliant coneixements dels passatges del nou testament i la vida de Jesús al qual tenia sempre a flor de pell, la paraula JESÚS-MARÍA, que sempre va emprar en la seva carrera eclesiàstica.
De la casa on estava, no deuria quedar massa lluny el convent franciscà de Santa Maria de Jesús extramurs de Barcelona, que freqüentava l’any 1540 per una crònica que ho descriu, i on podia dedicar en el mes absolut silenci les seves pràctiques de religió. El cert és que exactament el dia 3 de maig del 1541 és admès com a novici, fet que corrobora el Pare Superior coneixedor del gran fervor, zel, obediència i senzillesa del pretendent, què accedeix a la seva petició.
Una vegada més, els comentaristes i historiadors d’aquella època, fan un salt i ens deixen orfes d’una informació que tindrem que suposar. El fet és que el jove Salvador, havent passat bastant temps al Monestir de Montserrat, i tal com s’explica a l’article anterior, malgrat les mostres vocacionals mostrades, les estades a l’ermita a dalt els singles, i el seu comportament d’obediència i sacrifici, possiblement els frares benedictins, no el van considerar amb prou formació i capacitat per formar part com a membre del seu cenobi. Sigui com va anar la causa, el cert és que les cròniques ens diuen que durant uns anys i fins la edat del vint anys, va fer de pagès a les rodalies de Barcelona, sense especificar el lloc exacte, tot fent suposar fou a les hortes que hi havia a tocar la ciutat, on els barris actuals eren petits pobles distants uns dels altres.
No podem pensar que els frares montserratins el fessin fora del convent del monestir, mentre les cròniques només parlen d’alabances, humilitat i religiositat extrema, amb obediència absoluta, però si ens situem a l’època en matèria de religió, podem observar l’abundància de homes i dones que ja tenen el mot de “beats”, pel sol fet de dedicar part de la seva vida a la religió, les seves creences fins i tot arribar a la situació de èxtasi, proliferant les aparicions de verges en determinades persones, trobada de imatges sobretot en pastorets, i fets miraculosos que anaven formant part de llegendes que eren seguides per bona part de la feligresia, sempre posades en quarantena per l’església, però tampoc podien negar davant evidències tangibles, narrades pels protagonistes i gent del seu entorn que les havien viscut.
Particularment, aposto què els frares de Montserrat, i possiblement per mitjà del seu prior, en vindre tanta quantitat de gent a la Santa Muntanya, parlaria amb algun terratinent de casa benestant, per tal de donar feina i una bona sortida a fra Salvador, per seguir una vida laboral, que estan en família cristiana, no tindria problemes per les seves pràctiques religioses. Ans el contrari, ja que de la crònica d’un butlletí parroquial, he trobat un apunt pel qual sembla que la mestressa de la casa d’acollida, en veure la religiositat de fra Salvador, li facilitava els llibres que disposava dels Evangelis, perquè fra Salvador anés ampliant coneixements dels passatges del nou testament i la vida de Jesús al qual tenia sempre a flor de pell, la paraula JESÚS-MARÍA, que sempre va emprar en la seva carrera eclesiàstica.
De la casa on estava, no deuria quedar massa lluny el convent franciscà de Santa Maria de Jesús extramurs de Barcelona, que freqüentava l’any 1540 per una crònica que ho descriu, i on podia dedicar en el mes absolut silenci les seves pràctiques de religió. El cert és que exactament el dia 3 de maig del 1541 és admès com a novici, fet que corrobora el Pare Superior coneixedor del gran fervor, zel, obediència i senzillesa del pretendent, què accedeix a la seva petició.
L’ ingrés a la comunitat franciscana va suposar per a fra Salvador com obrir-se les portes del cel a la terra. Ja era coneixedor de la duresa de les regles franciscanes, però tot i ser jove, ja era expert en matèria de convents i podia afrontar-ho sense cap temor, donat que tot sacrifici suposava per a ell un mèrit que el feia sentir més satisfet i content. Sense fer cap distinció li assignaren les tasques que havia de fer, i va començar el noviciat amb tanta alegria, que també ajudava als frares més ancians que ja no podien seguir el ritme en alguna de les feines assignades.
Passat el temps reglamentari i superades totes les proves com a nou ingressat, és reuneix en claustre tota la comunitat per votar l’acceptació del pretendent, obtenen tots els vots al seu favor i consentiment, passat tot seguit el R. P. Guardià a vestir-lo oficialment amb el San Hàbit i tot el cerimonial requerit, amb l’alegria de fra Salvador i tots els religiosos de la comunitat, donant mostres de bona acceptació.
Aquest nomenament comportava tindre cel•la pròpia amb petit oratori dintre la senzillesa que requeria el vot de pobresa de la comunitat, però era més que suficient per tindre el lloc adequat per les seves llargues hores d’oració, en detriment a les necessàries per dormir que ja eren prou escasses.
El cronista antic que fa aquesta narració sobre l’any 1760 aproximadament, ja ens diu que aquell convent franciscà d’extramurs havia desaparegut, per “deplorable demolició”. Així que mai han pogut arribar als nostres dies ni tan sols les restes, la cel•la i oratori on fra Salvador va començar la seva vida religiosa i de santedat.
Per la seva experiència en els afers de la cuina, i coneixent les seves habilitats demostrades durant els temps com ajudant, des del seu ingrés, va passar a la cuina a més de les obligacions religioses comunes que tenien lloc a la comunitat en diverses parts del dia en compliment al que estava reglamentat. A la cuina és trobava molt a gust, i més en l’exercici de la caritat que com a Santa Coloma de Farners, era pràctica habitual el donar aliments als pobres i desfavorits que anaven al convent, que ell considerava era una benedicció de Déu, agraint aquesta oportunitat.
Era tanta l’activitat que portava a terme, que no notava el cansament ni en les hores nocturnes d’oració, com tampoc el dormir sobre taules de fusta que tenia al llit, eren cap obstacle per al seu descans.
Com tota activitat humana comporta en certs moments de la vida, certes situacions que podem considerar com anècdotes, sense tindre nocions de les atribucions miraculoses que com veurem li foren atribuïdes i de major importància, farem esment del que va passa un primer de gener festa de la Circumcisió del Senyor, assistint com invitats Cavallers devots de la religió amb el Sr. Regent, enviaren abundant provisió per fer un dinar extraordinari, no sols per a ells, sinó per a tota la comunitat, el cuiner que portaven per tal esdeveniment va agafar una gran febrada no estan en plena disposició per cuinar tanta vianda per aquella quantitat de gent. Acudint a fra Salvador per resoldre el problema, que si bé estava més acostumat als menjars senzills de cada dia, va acceptar en obediència. Fra Salvador sense immutar-se va seguir ordenadament en totes les oracions a les hores que tocava, fins i tot cantant al cor les Matines de mitja nit, i al dia següent la primera missa, retirant-se a orar com era costum. En veure el Superior que la cuina era prop del mig dia i seguia tancada, va requerir la presència de fra Salvador per recriminar aquella actitud molt enutjat, responent fra Salvador, què a l’hora prevista podien seure a taula que tot estaria preparat. Així ho feren, resultant que tot el menjar estava en el seu punt i ben guisat amb abundància, assegurant no haver menjat mai viandes tan raonades i de tan bon gust.
Aquí queda la narració d’aquest fet, per altra banda conegut, que properament seguirem amb més informació sobre l’estada a Barcelona al començament de la seva vida monàstica, on encara tornaria al cap d’uns anys..
Passat el temps reglamentari i superades totes les proves com a nou ingressat, és reuneix en claustre tota la comunitat per votar l’acceptació del pretendent, obtenen tots els vots al seu favor i consentiment, passat tot seguit el R. P. Guardià a vestir-lo oficialment amb el San Hàbit i tot el cerimonial requerit, amb l’alegria de fra Salvador i tots els religiosos de la comunitat, donant mostres de bona acceptació.
Aquest nomenament comportava tindre cel•la pròpia amb petit oratori dintre la senzillesa que requeria el vot de pobresa de la comunitat, però era més que suficient per tindre el lloc adequat per les seves llargues hores d’oració, en detriment a les necessàries per dormir que ja eren prou escasses.
El cronista antic que fa aquesta narració sobre l’any 1760 aproximadament, ja ens diu que aquell convent franciscà d’extramurs havia desaparegut, per “deplorable demolició”. Així que mai han pogut arribar als nostres dies ni tan sols les restes, la cel•la i oratori on fra Salvador va començar la seva vida religiosa i de santedat.
Per la seva experiència en els afers de la cuina, i coneixent les seves habilitats demostrades durant els temps com ajudant, des del seu ingrés, va passar a la cuina a més de les obligacions religioses comunes que tenien lloc a la comunitat en diverses parts del dia en compliment al que estava reglamentat. A la cuina és trobava molt a gust, i més en l’exercici de la caritat que com a Santa Coloma de Farners, era pràctica habitual el donar aliments als pobres i desfavorits que anaven al convent, que ell considerava era una benedicció de Déu, agraint aquesta oportunitat.
Era tanta l’activitat que portava a terme, que no notava el cansament ni en les hores nocturnes d’oració, com tampoc el dormir sobre taules de fusta que tenia al llit, eren cap obstacle per al seu descans.
Com tota activitat humana comporta en certs moments de la vida, certes situacions que podem considerar com anècdotes, sense tindre nocions de les atribucions miraculoses que com veurem li foren atribuïdes i de major importància, farem esment del que va passa un primer de gener festa de la Circumcisió del Senyor, assistint com invitats Cavallers devots de la religió amb el Sr. Regent, enviaren abundant provisió per fer un dinar extraordinari, no sols per a ells, sinó per a tota la comunitat, el cuiner que portaven per tal esdeveniment va agafar una gran febrada no estan en plena disposició per cuinar tanta vianda per aquella quantitat de gent. Acudint a fra Salvador per resoldre el problema, que si bé estava més acostumat als menjars senzills de cada dia, va acceptar en obediència. Fra Salvador sense immutar-se va seguir ordenadament en totes les oracions a les hores que tocava, fins i tot cantant al cor les Matines de mitja nit, i al dia següent la primera missa, retirant-se a orar com era costum. En veure el Superior que la cuina era prop del mig dia i seguia tancada, va requerir la presència de fra Salvador per recriminar aquella actitud molt enutjat, responent fra Salvador, què a l’hora prevista podien seure a taula que tot estaria preparat. Així ho feren, resultant que tot el menjar estava en el seu punt i ben guisat amb abundància, assegurant no haver menjat mai viandes tan raonades i de tan bon gust.
Aquí queda la narració d’aquest fet, per altra banda conegut, que properament seguirem amb més informació sobre l’estada a Barcelona al començament de la seva vida monàstica, on encara tornaria al cap d’uns anys..
No hay comentarios:
Publicar un comentario