Sant Salvador va néixer al mateix hospital on prestaven servei el seus pares, i com acostuma a passar, ja sigui per haver desaparegut la documentació, o per la inexistència d’aquesta com passa en aquelles persones que no tenen un renom per la seva trajectòria i resten en l’anonimat, fins que es comença a esbrinar, com va succeir per la seva beatificació, no han aparegut els noms del pares, tenint en compte que la recerca per la beatificació es va fer dos-cents anys més tard, i de l’hospital de Santa Coloma de Farners no en quedava res en haver construït al mateix lloc l’actual església, què agafava els terrenys de l’antiga incloent el cementiri adossat, com era costum en la edat mitjana. No obstant sabem que fra Salvador tenia una germana major de nom Blasia o Blasa, i un germà més petit anomenat Antonio, dels quals poca cosa en parlen de les consultes realitzades.
Així la infància de fra Salvador, va transcorre a dintre l’hospital i com encara es costum posar un diminutiu al nom dels infants, era conegut com el “Salvadoret de l’Hospital”. En aquest ambient entre malalts i pelegrins d’acollida com eren els hospitals de l’època també convertits en casa de beneficència, per a ell no era una llar normal, i així va veure patir a la gent en les seves agonies de la mort, i en les pràctiques religioses que possiblement atenien monges voluntàries, que en la fe cristiana impregnaven al malalt la medicina, que per part de la ciència mèdica en un estat precari pel que feia a les medicacions, eren el bàlsam per alleujar els patiments de la seva malaltia.
Naturalment que “Salvadoret”, va anar a l’escola aprendre de lletra com és solia dir, i també a jugar amb els amics de classe, on precisament al redós de l’Hospital hi havia terreny suficient, però la seva llar de l’hospital era l’altra escola de la vida, i a mesura és feia gran, també li tocava col•laborar en les tasques d’aquella institució que no era tan sols un hospital com ara coneixem en exclusiva pels malalts, sinó que el pelegrinatge, atenció als pobres desnodrits requeria la seva participació, i així sabem que amb una burreta anava al camp a la recerca de llenya, com també de l’aigua necessària per veure i les atencions que requeria l’hospital per desinfecció de les persones que acudien en precàries condicions higièniques.
Amb aquesta informació molt valuosa per tal anem fent les nostres valoracions sobre la modèstia i primer passos de fra Salvador, què com a infant no presenten característiques especials, però ens dóna a entendre va forjar el camí cal al seu futur, que anava amb el seu caràcter encaminat a la caritat i el servei al pròxim, en detriment del benefici propi que per lògica tothom procura per guanyar-se la vida en un ofici o professió. També podem fer-nos la idea que la seva formació cultural, va quedar limitada a les ensenyances de la escola sense cursar estudis superiors o especialitzats com podien fer els fills de les classes benestants.
Si agafem els textos antics que parlen o expressament escriuen la història de fra Salvador, ens trobem que ja des de la seva infantesa, interposen la religió als més alts nivells, amb al•legories i comparances que actualment ens resulten massa enfarfegades de contingut, per efecte de la evolució que la pròpia vida comporta en el transcurs dels temps.
De tota manera no passarem de llarg, fets, llegendes i contalles que succeïren en la infància de fra Salvador durant la seva estada a Santa Coloma de Farners, fins que va tindre catorze anys en marxar a Barcelona com explicarem més endavant. Hem dic, que anava a buscar llenya i aigua a les rodalies de la població, i efectivament ara convertit en un parc de lleure molt bonic que porta el seu nom, també tenim una gran pedra per on ragen contínuament tres petits sortidors d’aigua clara i fresca, que encara avui en dia van a buscar molta gent per les seves qualitats digestives i també per curar el mal de gola, de vegades es fan llargues cues per agafar aquesta aigua. Dita font que actualment és una gran pedra, s’anomena també la Font de Sant Salvador, pel fet que ni en la més forta sequera ha deixat mai de rajar. Any enrere, quan les aigües medicinals i curatives tenien una recerca molt especial, hi havia una paret a cada costat de la font amb bancs per prendre aquesta aigua, de la gent més humil a la més poderosa, per la creença curativa que significava. També a sobre la font hi havia una majòlica de ceràmica amb una estampa de Sant Salvador.
Una altra llegenda o contalla que encara perdura i és digna de saber, és el fet del petit accident patit per fra Salvador en relliscar i caure al riu abundant en aigües segons sembla, on l’esperava la serp maligna dintre l’aigua torrencial. La salvació miraculosa fins fa poc encara era explicada als nens, quan la televisió i els jocs electrònics eren desconeguts i les contalles a la vora del foc s’han acabat. Ara només queden els llibres per conservar aquells fets, en altres temps considerats de més importància i miraculosos.
Sota els plàtans del parc de Sant Salvador hi ha un grup escultòric de l'artista local Glòria Morera i Font, erigit l'any 1989 per commemorar el cinquantenari de la canonització de Sant Salvador d'Orta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario