SANT SALVADOR ES TRASLLADA A BARCELONA
Abans de començar l’article d’avui, he de donar les gràcies a l’acollida i seguiment a la publicació de la biografia de Sant Salvador, per altra banda prou coneguda, entenent que la ressenya de la seva vida i miracles, ha estat prou explicada en molts llibres i publicacions, no podent fer gaires variacions sobre el que està escrit i publicat. Per això anirem introduint aquelles particularitats que de vegada en tant apareixen poc controlades, i que sempre posarem en quarantena, però que son un complement per tindre un millor coneixement. Per altra banda, torno a repetir, estic fugint una mica en insistir de la sobre càrrega religiosa que en altres temps van escriure en sobre valorar certs aspectes, que cal respectar i dir, sense estar envoltat de manera enfarfegada, quan és pot dir el mateix més planament, sense perdre de vista que Sant Salvador de la religió i catolicisme en va omplir la seva vida.
Ahir, ja varem dir que fra Salvador va quedar orfe de pare i mare a la edat de catorze anys, una edat que per aquella època els vailets ja havien començat la seva vida laboral, emprenent les tasques d’aprenentatge en les arts i oficis manuals més usuals per l’època, i no cal dir en la agricultura on els pares i els avis eren els millors mestres en la matèria.
De feina en podria haver trobat a Santa Coloma de Farners, però com la germana gran es va casar, anant a viure a Barcelona, també s’endugueren als dos germans; Salvador i Antonio. Pel que fa a Salvador li van trobar feina com aprenent de sabater, ofici que era artesanal en la fabricació del calçat fet a mida per a cada client, que ja disposaven de la “forma” del peu fet en fusta, i només calia triar el model.
El seu cunyat en Antonio Traver es dedicava a la venda d’articles fets en ferro i coure als baixos d’una casa a la Plaça del Blat (la plaça del Blat havia rebut aquest nom pel mercat que es realitzava sobre el vell paviment de la plaça. Abans havia portat el de plaça del Mercadal i avui porta el nom de plaça de l'Àngel), i pel que sembla tenien el pis a la mateixa casa.
Per aquells anys, Barcelona tenia un gran creixement i el seu treball com a sabater no li mancava la feina. En sortir al carrer, com passa a les ciutats en totes les èpoques de la vida, hi havia per les cantonades gent desfavorida demanant almoina, alguns d’ells amb cara malaltissa. Fra Salvador molt sensible amb aquesta gent que prou havia tractat a Santa Coloma, en acabar la feina entrava a una de les esglésies que hi ha al Raval i Ciutat Vella de Barcelona, dedicant llarga estona a la meditació i oració, fins l’hora que tancaven l’església.
Era costum, el salari que guanyava com feien els fills que treballaven, era entregat als pares i en el cas de Salvador, el més provable és ho fes amb la seva germana, per pagar les despeses de manteniment, la qual cada dia li donava el pa corresponent per esmorzar, i poques vegades es menjava per donar-lo als pobres que demanaven almoina a les entrades de les esglésies, a les quals anava a orar abans d’anar al treball.
Abans de començar l’article d’avui, he de donar les gràcies a l’acollida i seguiment a la publicació de la biografia de Sant Salvador, per altra banda prou coneguda, entenent que la ressenya de la seva vida i miracles, ha estat prou explicada en molts llibres i publicacions, no podent fer gaires variacions sobre el que està escrit i publicat. Per això anirem introduint aquelles particularitats que de vegada en tant apareixen poc controlades, i que sempre posarem en quarantena, però que son un complement per tindre un millor coneixement. Per altra banda, torno a repetir, estic fugint una mica en insistir de la sobre càrrega religiosa que en altres temps van escriure en sobre valorar certs aspectes, que cal respectar i dir, sense estar envoltat de manera enfarfegada, quan és pot dir el mateix més planament, sense perdre de vista que Sant Salvador de la religió i catolicisme en va omplir la seva vida.
Ahir, ja varem dir que fra Salvador va quedar orfe de pare i mare a la edat de catorze anys, una edat que per aquella època els vailets ja havien començat la seva vida laboral, emprenent les tasques d’aprenentatge en les arts i oficis manuals més usuals per l’època, i no cal dir en la agricultura on els pares i els avis eren els millors mestres en la matèria.
De feina en podria haver trobat a Santa Coloma de Farners, però com la germana gran es va casar, anant a viure a Barcelona, també s’endugueren als dos germans; Salvador i Antonio. Pel que fa a Salvador li van trobar feina com aprenent de sabater, ofici que era artesanal en la fabricació del calçat fet a mida per a cada client, que ja disposaven de la “forma” del peu fet en fusta, i només calia triar el model.
El seu cunyat en Antonio Traver es dedicava a la venda d’articles fets en ferro i coure als baixos d’una casa a la Plaça del Blat (la plaça del Blat havia rebut aquest nom pel mercat que es realitzava sobre el vell paviment de la plaça. Abans havia portat el de plaça del Mercadal i avui porta el nom de plaça de l'Àngel), i pel que sembla tenien el pis a la mateixa casa.
Per aquells anys, Barcelona tenia un gran creixement i el seu treball com a sabater no li mancava la feina. En sortir al carrer, com passa a les ciutats en totes les èpoques de la vida, hi havia per les cantonades gent desfavorida demanant almoina, alguns d’ells amb cara malaltissa. Fra Salvador molt sensible amb aquesta gent que prou havia tractat a Santa Coloma, en acabar la feina entrava a una de les esglésies que hi ha al Raval i Ciutat Vella de Barcelona, dedicant llarga estona a la meditació i oració, fins l’hora que tancaven l’església.
Era costum, el salari que guanyava com feien els fills que treballaven, era entregat als pares i en el cas de Salvador, el més provable és ho fes amb la seva germana, per pagar les despeses de manteniment, la qual cada dia li donava el pa corresponent per esmorzar, i poques vegades es menjava per donar-lo als pobres que demanaven almoina a les entrades de les esglésies, a les quals anava a orar abans d’anar al treball.
De tal manera anava impregnant la religió en la seva persona, que animat en saber hi havia peregrinacions a Montserrat, cada dia insistí de tal manera a la seva germana, que finalment el va deixar anar, desconeixent si ho va fer en solitari o es va ajuntar en alguna peregrinació. El cas és que Salvador va posat tanta il•lusió i entusiasme, que no es fàcil entendre els peus no li tocaven al terra com s’acostuma a dir.
Un cop dalt la Santa Muntanya contemplant els pics rocosos que s’enlairen al cel, el jove Salvador ja estava a la glòria en el seu esperit interior, respirava felicitat i la seva satisfacció era plena. Com havia fet a Barcelona en entrevistar-se i parlar amb els capellans de les respectives parròquies que visitava, mostrant la seva vocació sacerdotal, un cop a Montserrat, el seu entusiasme va anar en augment, de tal manera va cridar la atenció als frares de la comunitat montserratina, que en estar tantes hores en permanent oració agenollat sense símptomes de fatiga, li van preguntar si es trobava bé, i llavors Salvador va explicar les seves intencions.
Informat el pare prior de tal circumstància va voler conèixer a Salvador, i en veure la poca formació per les tasques eclesiàstiques, basades més en una fe cega, que en la teologia i disciplina interna de la comunitat, va arribar a un acord en quedar-se temporalment per ajudar a les tasques de la cuina i neteja del monestir, començant la formació i participant en els actes religiosos que portaven a terme durant el dia, principalment els diumenges i altres festivitats importants.
De Montserrat estan, va escriure una carta per la seva germana, que no sabem el mitjà utilitzat per fer-la arribar, entenent que possiblement fou entregada algú pelegrí que li va fer arribar. Cal suposar va passar uns dies d’angoixa en no saber res, i també va decidir anar a Montserrat. En comprovar que Salvador havia enfocat la seva vida per la via sacerdotal, en un respir, va adonar-se que ja havia escollit el seu futur, i va retornar a Barcelona amb el sentiment de no tindre al germanet estimat, però amb la comprensió havia arribat el moment de la seva majoria per decidir per si mateix.
De la recerca efectuada sabem que el seu germà petit Antonio, va seguir els passos de Salvador, agafant l’hàbit i professant la religió seraphica anant a terres americanes. També seria interessant conèixer la seva trajectòria ja que pel que sembla va tindre les mateixes virtuts miraculoses, i va morir el 1591. De la seva germana, sabem que va viure feliçment casada però va morir jove sense successió. Del seguiment obtingut també va portar una vida de pràctica religiosa i aquest fet és un testimoni molt interessant de conèixer, com a gratitud als pares que van deixar orfes als tres fills, però deixant el seus fruits en benefici de la caritat, apostolat i be comú per a malalts i desfavorits.
En el proper capítol tractarem de l’estada de fra Salvador al Monestir de Montserrat.
Un cop dalt la Santa Muntanya contemplant els pics rocosos que s’enlairen al cel, el jove Salvador ja estava a la glòria en el seu esperit interior, respirava felicitat i la seva satisfacció era plena. Com havia fet a Barcelona en entrevistar-se i parlar amb els capellans de les respectives parròquies que visitava, mostrant la seva vocació sacerdotal, un cop a Montserrat, el seu entusiasme va anar en augment, de tal manera va cridar la atenció als frares de la comunitat montserratina, que en estar tantes hores en permanent oració agenollat sense símptomes de fatiga, li van preguntar si es trobava bé, i llavors Salvador va explicar les seves intencions.
Informat el pare prior de tal circumstància va voler conèixer a Salvador, i en veure la poca formació per les tasques eclesiàstiques, basades més en una fe cega, que en la teologia i disciplina interna de la comunitat, va arribar a un acord en quedar-se temporalment per ajudar a les tasques de la cuina i neteja del monestir, començant la formació i participant en els actes religiosos que portaven a terme durant el dia, principalment els diumenges i altres festivitats importants.
De Montserrat estan, va escriure una carta per la seva germana, que no sabem el mitjà utilitzat per fer-la arribar, entenent que possiblement fou entregada algú pelegrí que li va fer arribar. Cal suposar va passar uns dies d’angoixa en no saber res, i també va decidir anar a Montserrat. En comprovar que Salvador havia enfocat la seva vida per la via sacerdotal, en un respir, va adonar-se que ja havia escollit el seu futur, i va retornar a Barcelona amb el sentiment de no tindre al germanet estimat, però amb la comprensió havia arribat el moment de la seva majoria per decidir per si mateix.
De la recerca efectuada sabem que el seu germà petit Antonio, va seguir els passos de Salvador, agafant l’hàbit i professant la religió seraphica anant a terres americanes. També seria interessant conèixer la seva trajectòria ja que pel que sembla va tindre les mateixes virtuts miraculoses, i va morir el 1591. De la seva germana, sabem que va viure feliçment casada però va morir jove sense successió. Del seguiment obtingut també va portar una vida de pràctica religiosa i aquest fet és un testimoni molt interessant de conèixer, com a gratitud als pares que van deixar orfes als tres fills, però deixant el seus fruits en benefici de la caritat, apostolat i be comú per a malalts i desfavorits.
En el proper capítol tractarem de l’estada de fra Salvador al Monestir de Montserrat.
 |
| Añadir leyenda |
No hay comentarios:
Publicar un comentario