Naixement de frare Salvador. Aquest apartat és molt important en donar a conèixer l’entorn del naixement d’aquest nadó que arribaria a ser Sant, donades les circumstàncies i entrebancs que van anar sorgir al llarg de la seva vida. És gratificant perquè el Sants els podem classificar en categories ben diferents, tot i que la seva santedat no ha de tindre diferències a l’hora de posar-lo als altars, però be sabem que la categoria dels modestos,sempre és la més interessant en ser major les dificultats.
Abans de començar, i com sigui que la vida de Sant Salvador va transcorre de l’any 1520 al 1567, el topònim ORTA era aquest i no cap altre en la seva època. Avui en dia, i per les males costums adquirides encara a la majoria de les edicions apareix amb la lletra “h”, que varen imposar els Borbons cent anys més tard, i que no s’ha tingut el coratge de canviar, malgrat entre altres, és una falta ortogràfica per la llengua catalana, que no podem tolerar. Si la meva persistència és tan forta, no tinc altre motiu que aferrar-me a no acceptar imposicions, i més tenint en compte que són de caràcter polític com va ser per ocupació militar del territori, que una vegada més ens cal considerar.
En veure escrit “Sant Salvador d’Horta”, fa mal ulls a més de la falta gramatical també en castellà, que en tot cas seria “San Salvador de Horta”. Recomano a tots els escriptors siguin curosos en mantindre el topònim original, si és que no volen adaptar-se al topònim real, ja que queden en evidència. Una vegada més he de dir que fins a Itàlia on està el sepulcre, fins no fa massa anys era posat “d’Orta”, i ara també han afegit la lletra “h” pel vici de copiar sense esbrinar.
Vaig tindre una gran alegria quan un veí d’Orta va proporcionar-me el llibre escrit l’any 1716 per Fra Pacifico Guifo Pirella i publicat l’any 1732, però la decepció ve quan veus fou afectat pel Decret de Nova Planta, i per tant en estar traduït al castellà també afegiren la lletra “H” a Orta. Un altre llibre que passa el mateix és el publicat el 1774 per fra Francisco Marca que tracta de Sant Salvador en la “Chronica Seraphica de la Santa Provincia de Cataluña”. Curiós també com la annexió de Catalunya la consideren una “província” però això ho deixarem aquí, el que importa és el que varen escriure sobre pare Salvador. Si seguim en altres publicacions entrem al 1967, quan Ernesto Zaragoza Pascual també publica en castellà i no cal dir que la “h”, a Orta està a tot arreu. També el mateix any publica Francesc Gamissans, que en plena dictadura franquista ho fa en català amb un pròleg presentació a carrer del Bisbe de Girona. Monsenyor Narcís Jubany, però el topònim Orta segueix amb la versió borbònica, és a dir amb la “h”. Del mateix autor l’any 2006 publica un llibret resum posant el mateix topònim invariable, és a dir, el que no s’ha de posar.
Totes aquestes publicacions i altres llibres d’autors diversos, que fan referència a Sant Salvador, així com articles, fulls parroquials i altres informacions obtingudes, crec seran suficients per poder explicar amb més fidelitat els passatges principals de la vida de Sant Salvador i fer-nos una idea més aproximada, mirant de suavitzar certs criteris que en estar escrits per servidors de Déu, de vegades tenen una tendència religiosa massa accentuada, que costa fer entendre a la gent poc feta en religió que cal respectar. Per suposat que per la meva part Orta mai portarà la “h” al davant.
Tota la bibliografia consultada, coincideix que el pares de fra Salvador vingueren a establir-se a Santa Coloma de Farners, procedents de la illa de Sardenya, aleshores sota domini de la corona catalano-aragonesa, i de parla sarda, si be pel que sembla a la Catalunya d’aquells anys hi havia altra gent de la mateixa procedència, i possiblement per això fou un reclam, cosa que no sabem amb certesa.
La majoria dels autors consultats ens diuen que els pares anaren directament a l’hospital en la major part de versions, ja com ajudants, porters o beneficiats, però esbrinant altres informacions hem trobat que també diuen que son “modestos labradores”, i arriben a Santa Coloma de Farners i van a jornal possiblement perquè a l’illa de Sardenya la situació encara estava pitjor, i son els marquesos de Rupit els que els donen feina per les tasques del camp, com a senyors de la contrada. Altra versió ens diu que anaren a treballar a la Granja dita de Masdevall, de la qual avui en dia només en queden restes de les seves ruïnes.
Sigui per una malaltia que agafen i també pel temor a que fos las pesta negra, per aquells anys molt arrelada, els porten a l’hospital on troben feina i habitatge, per ajudar a les tasques auxiliars de l’hospital i tindre cura de la porteria, que aleshores ja tenen una nena, que seria la germana gran de Salvador. D’aquesta estada sense concretar dia sabem que el mes de desembre del 1520 te lloc el naixement del nadó que li posem per nom Salvador, possiblement en coincidir en les festes de Nadal, i tindre en compte el concepte religiós del naixement del Salvador, i és el nom que troben com més adequat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario